Balanç d’un estiu excepcionalment calorós i caracterització de les dues onades de calor a Andorra
L’estació de Central de FEDA ha registrat un dels estius més càlids des del 1950 (amb dades homogeneïtzades). La temperatura mitjana dels tres mesos ha estat de 21.3ºC, 3.4ºC per sobre la mitjana climàtica pel període de referencia 1981-2010.
Gràfic: Andorra Recerca + Innovació
L’estació ha registrat un mes de juny molt càlid, amb anomalies de temperatura diària de fins a 7ºC per sobre la mitjana climàtica, un final de juliol amb una petita davallada de temperatures i un agost amb temperatures més normals per l’època de l’any i fins i tot amb temperatures pròximes i inferiors mitjana climàtica.
Gràfic: Andorra Recerca + Innovació
En canvi, les precipitacions s’han vist augmentades a quanitats normals gràcies al mes d’agost que ha salvat l’estiu amb un total de 231.4mm acumulats en els tres mesos, valors pròxims a la mitjana climàtica. Aquesta precipitació però manté un dèficit hídric des de principis d'any.
Ara bé, el que cal destacar d’aquest estiu i dels mesos precedents són les temperatures altes persistents. A partir de les dades diàries de temperatura màxima i mínima de l’estació de Central hem caracteritzat les onades de calor en funció de la severitat, durada i intensitat. La metodologia de treball seguida ha estat a partir de la caracterització del fenomen des d’una perspectiva climàtica proposada per Météo France [1]. És una metodologia que s’utilitza per comparar les onades de calor a partir dels percentils de les temperatures mitjanes diàries ((temperatura màxima + temperatura mínima) /2).
Per una part s’ha considerat la duració de l’onada de calor a partir del nombre de dies que es manté la temperatura mitjana per sobre del percentil 97.5, a més, es té en compte la interrupció de l’onada, és a dir, tot i tenir un dia en que la temperatura mitjana baixa del percentil 90 es manté l’onada de calor, en canvi, si la temperatura mitjana és inferior al percentil 90 durant més de dos dies es dona per acabada l’onada de calor. Un altra característica és la severitat, calculada a partir de la suma de graus positius que s'acumulen durant l’onada de calor i finalment la intensitat. Aquesta darrera es determina a partir de la temperatura mitjana màxima de l’episodi.
Aplicant aquesta metodologia s’han inventariat un total de 64 onades de calor des del 1934 fins al 2022, tenint en compte que es considera onada de calor a partir del tercer dia. En el següent gràfic (interactiu) s'han filtrat aquelles onades de calor amb més de 5 dies de duració i que hagin acumulat més de 3ºC durant l’episodi.
Segons el gràfic interactiu, aquest estiu s'han donat dues onades de calor que es van interrompre a finals de juliol en que la temperatura mitjana no complia els criteris per mantenir-se en el mateix episodi.
La primera va començar el dia 10 de juliol i va durar fins a 18 dies. En aquest període es van acumular 6.3ºC i es va arribar a una temperatura màxima de 35.2ºC el dia 17. La segona onada va començar uns dies més tard el 30 de juliol i va durar fins al 6 d’agost. L’onada de calor més llarga es va donar al 2015 on va durar fins a 24 dies.
Aquest anàlisis posa la primera pedra per començar a treballar en la caracterització climàtica de les onades de calor a l’alta muntanya.
Ben aviat ampliarem la informació en el Butlletí Climàtic que elaborem conjuntament amb el Servei Meteorològic Nacional d’Andorra.
JM. Soubeyroux, G. Ouzeau, M. Schneider, O. Cabanes, R. Kounkou, "Les vagues de chaleur en France : analyse de l’été 2015 et évolutions attendues en climat futur". La Météorologie. 2016. Foto de portada: Andorra Turisme.