El model nacional de simulació de trànsit ja està calibrat i validat

El model nacional de simulació de trànsit ja està calibrat i validat

És una passa endavant més per estudiar l’impacte d’estratègies encaminades a millorar la mobilitat a Andorra

 

El projecte Model nacional de mobilitat té per objectiu construir i mantenir un model que permeti realitzar simulacions del trànsit, tant a escala macro com micro, per estudiar l’impacte de diferents estratègies al voltant de la mobilitat a Andorra, ja està calibrat. Després de més de dos anys des de l’inici del projecte, des d’Andorra Recerca + Innovació anunciem que ja es disposa d’un model calibrat i validat. La modelització s’ha realitzat mitjançant Aimsun Next, una de les eines de simulació del trànsit més punteres del mercat. La Figura 1 mostra la simulació micro d’un dia laborable en hora punta.

Figura 1. Simulació micro en hora punta d’un dia laborable. 


El model implementat s’alimenta de dues grans fonts de dades. D’una banda, les provinents de la xarxa de comptatge de vehicles de l’Àrea de Mobilitat del Govern d’Andorra. Aquestes han permès identificar 9 patrons representatius de la mobilitat al país, mitjançant tècniques de clusterització aplicades als comptatges horaris del període maig 2020 - gener 2022. Tot i que el procés de clusterització s’ha dut a terme sense tenir en compte quin dia de la setmana correspon a cada dia del calendari, en base a la Figura 2, es poden relacionar patrons amb períodes o dies de la setmana concrets. Per exemple, els patrons 4, 6 i 10 representen dies entre setmana, dissabtes i diumenges (i festius), respectivament. Hi destaquen també caps de setmana amb restriccions sanitàries (patró 5), dies entre setmana d’estiu (patró 7), dies entre setmana amb restriccions sanitàries (patró 9) o Nadals 2021-2022 (patró 12).

Figura 2. Calendari de patrons establerts pel període maig 2020-gener 2022.
 

Cadascun dels patrons identificats té un perfil horari propi (veure Figura 3). El valor d’intensitat de trànsit representa la mitjana del nombre de vehicles detectats pels comptadors analitzats. Els perfils horaris dels patrons permeten identificar els pics de trànsit al llarg del dia. En dies laborables (patró 4) es concentren entre les 7h i les 9h, a les 13h i de les 16h a les 19h. D’altra banda, els pics de trànsit en dissabtes, diumenges i festius (patrons 6 i 10) es concentren de les 11h a les 14h i de les 16h a les 19h. Per últim, el patró 12, representatiu del període de Nadal 2021-2022 és el de major volum de trànsit amb el perfil dels pics similars als de caps de setmana.

Figura 3. Intensitat mitjana de trànsit horària dels diferents patrons identificats.


L’altra gran font de dades utilitzada en el model són les dades 4G geolocalitzades de telefonia mòbil que proporciona Andorra Telecom. Aquestes permeten establir els desplaçaments entre les 61 zones d’abast nacional definides en el model i construir les matrius origen-destí utilitzades en qualsevol model de simulació del trànsit. El primer calibratge del model s’ha realitzat per un pic de matí (de 7h a 10h) d’un dia feiner i per tant, per construir aquestes matrius s’han utilitzat les dades dels dies identificats en el patró 4 durant el període analitzat. En una fase posterior, les matrius obtingudes a través de telefonia mòbil s’han escalat mitjançant els comptatges reals de vehicles per tal de representar la totalitat dels viatges observats.

Els resultats obtinguts s’han validat amb els comptatges de vehicles obtenint valors de GEH < 5 en el 100% i el 99% de comptadors en el cas del model macro i micro, respectivament. En el conjunt del procés s’han utilitzat dades de 52 detectors de vehicles fixes i 33 de mòbils.

Aquest és el punt de partida per simular altres casuístiques, com per exemple, el pic de trànsit de tarda, caps de setmana, caps de setmana d’esquí... i estudiar l’impacte d’estratègies encaminades a millorar la mobilitat a Andorra. En aquest sentit, les anàlisis que s’estan iniciant des d’Andorra Recerca + Innovació estan enfocades en tres punts: l’optimització de l’ús de la infraestructura existent, la definició de polítiques de suport a la mobilitat sostenible i el planejament i priorització de les noves intervencions.