RefredAnd

El continu augment de la població urbana de les darreres dècades ha comportat que  nombroses metròpolis hagin experimentat un ràpid procés d’urbanització provocant importants canvis tant en el paisatge com en l’ús del sòl. Durant aquest procés d’urbanització, les activitats antropogèniques com la indústria, la mobilitat, o l’ús de sistemes de climatització, així com la substitució d’espais naturals per superfícies impermeables han alterat el clima des d’una perspectiva micro-meteorològica,  provocant diversos fenòmens climàtics [1]. Un dels més estudiats és l’illa de calor urbana (UHI, de l’anglès Urban Heat Island) que es caracteritza per un augment de la temperatura en les zones urbanes respecte a les zones adjacents suburbanes i les zones rurals. Aquestes diferències de temperatura poden anar des d’uns pocs graus en ciutats petites, fins a més de 10ºC en grans metròpolis, en funció de l’estació, la radiació solar o les pròpies característiques urbanes [2].

Les illes de calor urbanes tenen una gran repercussió tant en els ecosistemes ecològics com en els éssers humans. D’entre les seves principals conseqüències destaquen l’augment dels problemes respiratoris especialment en col·lectius vulnerables, la degradació de la qualitat de l’aire o una major demanda d’energia, entre d’altres [3]. El canvi climàtic ha accentuat l’efecte de les illes de calor urbanes [4] fent que l’estudi de les característiques tant espacials com temporals d’aquestes, així com dels factors que les provoquen, sigui essencial per la mitigació d’aquest fenomen microclimàtic [5].

El projecte RefredAnd planteja analitzar les illes de calor urbanes, així com les seves variacions espaciotemporals per poder, d’una banda, determinar l’impacte d’aquest fenomen  microclimàtic en les zones urbanes d’Andorra, i d’altra, determinar si les característiques climàtiques i orogràfiques pròpies de les zones de muntanya presenten patrons diferents respecte a altres zones urbanes. La parròquia d’Escaldes-Engordany, una de les més urbanitzades del país, es planteja com a cas d’estudi del projecte. A banda dels anàlisis descrits, en una fase avançada, el projecte RefredAnd identificarà i proposarà estratègies de refredament urbà adaptades al context andorrà.

[1] M. H. Jahangir, A. Zarfeshani, and M. Arast, “Investigation of green roofs effects on reducing of the urban heat islands formation (The case of a municipal district of Tehran City, Iran),” Nature-Based Solut., vol. 5, no. December 2023, p. 100100, 2024, doi: 10.1016/j.nbsj.2023.100100.

[2] E. Elmarakby and H. Elkadi, “Impact of urban morphology on Urban Heat Island in Manchester’s transit-oriented development,” J. Clean. Prod., vol. 434, no. November 2023, p. 140009, 2024, doi: 10.1016/j.jclepro.2023.140009.

[3] S. Vujovic, B. Haddad, H. Karaky, and N. Sebaibi, “Urban Heat Island : Causes , Consequences , and Mitigation Measures with Emphasis on Reflective and Permeable Pavements,” pp. 459–484, 2021.

[4] Z. Yu, G. Yang, S. Zuo, G. Jørgensen, M. Koga, and H. Vejre, “Urban Forestry & Urban Greening Critical review on the cooling effect of urban blue-green space : A threshold- size perspective,” Urban For. Urban Green., vol. 49, no. February, p. 126630, 2020, doi: 10.1016/j.ufug.2020.126630.

[5] T. Chuan, J. Wu, D. Zhao, Q. Yang, W. Fan, and J. Zhao, “Fine structure analysis of urban heat island of a central city in low-latitude plateau of China,” Urban Clim., vol. 44, no. March, p. 101186, 2022, doi: 10.1016/j.uclim.2022.101186.