Observatori Sentinel

Les zones de muntanya constitueixen llocs idonis per estudiar l’impacte del canvi climàtic sobre els ecosistemes perquè hi tenen lloc fortes variacions tèrmiques en distàncies curtes. Els gradients altitudinals són els indrets d’experimentació natural més òptims per avaluar i mesurar les respostes ecològiques de la fauna i de la flora al davant de les influences geofísiques. Això va motivar la Zone Atelier Alpes (ZAA, —dispositiu interdisciplinari de recerca a llarg termini, LTER— sobre el medi ambient i les interaccions home–medi, pilotat pel CNRS) per posar en marxa el projecte Sentinelles des Alpes al 2015, un projecte amb cinc dispositius d’observacions de les relacions clima–biodiversitat–home. Aquest projecte vol homogeneïtzar les metodologies, valoritzar les produccions (coneixements, eines de gestió) i mutualitzar els recursos. Un d’aquest dispositius s’anomena ORCHAMP i pretén estudiar a llarg termini, en un gradient altitudinal, la dinàmica espacial i temporal dels ecosistemes de muntanya. Des d'Andorra Recerca + Innovació hem volgut aplicar el dispositiu ORCHAMP a Andorra sota el nom d’Observatori Sentinel.

La zona escollida per aquest estudi a Andorra és la vall de l’Estanyó, al Parc Natural de la Vall de Sorteny. Aquesta vall presenta un desnivell important (1.200 m), cosa que permet instal·lar vàries parcel·les de mostreig, que han d’estar separades per uns 200 m de desnivell. El protocol original ORCHAMP —elaborat pel LECA de Grenoble— consisteix en utilitzar i adaptar protocols ja existents, com el protocol GLORIA per la flora, el protocol de Teabag per la descomposició del sòl, el protocol RMQS dels sòls de l’INRA o el protocol forestal PSDRF (ENGREF-ONF). El protocol original defineix uns quants seguiments que s’han de fer, però després es poden afegir seguiments segons les competències de les entitats que participin a cada punt de seguiment. Això ressalta el fet que es tracta un seguiment participatiu: és a dir, que les entitats que hi participen aporten els seus coneixements i competències a tot el programa ORCHAMP en general.

El seguiment es basa en la instal·lació de parcel·les permanents de seguiment de 900 m² (30 x 30 m). Una parcel·la es divideix en tres seccions (A, B i C) sis subparcel·les (dalt i baix), tres per sobre i tres per sota de la corba de nivell de referència. L’organització general d’una parcel·la és la següent:

Durant l’any 2020-21 es van instal·lar i marcar cinc parcel·les al llarg del gradient altitudinal a la vall de l'Estanyó i es van realitzar els primers inventaris forestals, de flora i vegetació i de descomposició de matèria orgànica, a més a més d’instal·lar dos dendròmetres a les tres parcel·les més baixes. En els propers anys es posaran en marxa altres estudis, com les anàlisis de sòls amb realització d’un perfil pedològic. 

Alguns seguiments es faran anualment, d’altres cada tres, cinc o set anys. Aquest observatori a llarg termini i pluridisciplinari està obert a tots els actors de recerca —acadèmics o no acadèmics— al voltant d’un objectiu comú: comprendre millor en el temps i l’espai la dinàmica acoblada entre el clima, l’ús del sòl i la biodiversitat dels ecosistemes de muntanya. 

[1] IPCC "Cambio climático 2014: Informe de síntesis. Contribución de los Grupos de trabajo I, II y III al Quinto Informe de Evaluación del Grupo Intergubernamental de Expertos sobre el Cambio Climático" 2014. [Equip principal de redacció, R.K. Pachauri i L.A. Meyer (eds.)]. Ginebra, Suiza, 157 p.