L'habitatge continua sent el principal problema que caldria millorar i el que més afecta personalment la població
Aquesta és una de les principals conclusions dels resultats obtinguts en la primera onada del 2026 de l’Observatori fet per AR+I
Més del 50% dels enquestats considera que la seva situació econòmica és molt bona o bona, un 38% regular i un 7,2% la considera dolenta o molt dolenta
En el marc del treball sociològic i de comprensió de l’estat d’opinió dels ciutadans que viuen al país, Andorra Recerca + Innovació (AR+I) ha presentat aquest dijous els resultats obtinguts del primer Observatori del 2026, l’enquesta semestral que recull l’evolució d’indicadors de diferents aspectes que impliquen la societat andorrana. En aquesta primera onada s’ha preguntat sobre cinc aspectes: principals aspectes a millorar d’Andorra en l’actualitat; situació econòmica; ús d’Internet; sobre l’Administració General i sobre els riscos naturals.
Entrant al detall de l’enquesta, i tal com ha destacat el coordinador del grup de Sociologia d’AR+I, Joan Micó, durant la roda de premsa de presentació dels resultats, el principal problema que destaca la població andorrana continua sent el preu de l’habitatge. El 70,2% dels enquestats apunta aquest problema com un dels més urgents a solucionar, tot i que ha baixat 4 punts respecte l’anterior onada de l’Observatori. Una dada que es manté gairebé inalterada des del 2023, quan la problemàtica va arribar a assolir el pic històric amb un 80% dels enquestats que el consideraven el principal problema.
Les persones de 30 a 44 i les de 45 a 64 anys són les que diuen en major proporció que cal millorar el preu i l’accés a l’habitatge (un 73% i un 78%, respectivament), mentre que les de 65 anys o més són les que menys ho han dit (55%). Segons la nacionalitat destaca que les persones que més esmenten aquest aspecte són les de nacionalitat andorrana (73%) i portuguesa (83,5%). El motiu que donen els enquestats per considerar l’habitatge com el principal problema són: lloguers molt cars, preus excessius en relació amb el salari; que hi destina la major part dels ingressos o que no es pot independitzar o els fills no es poden emancipar pels preus.
Pel que fa a la resta de problemàtiques, darrere de l’habitatge hi trobem, amb un 23% dels enquestats, la necessitat de millorar el trànsit, les cues i problemes de mobilitat en la xarxa viària (un 19% en l’anterior enquesta) i un 16% esmenten les infraestructures i equipaments (un 13% l’anterior semestre) com a elements a millorar. El 14% considera que el principal problema son els salaris baixos (per un 18% que ho van dir el passat semestre) i prop d’un 12% considera que la gestió de la immigració ha de ser quelcom a millorar (davant d’un 13% el semestre anterior). Menys del 10% del enquestats mencionen com a problemàtiques el funcionament de les administracions, el transport públic, el medi ambient o el turisme i comerç.
Quan es pregunta quin dels problemes és el que afecta personalment més a l’enquestats, la problemàtica més mencionada segueix sent l’habitatge, però el percentatge baixa fins al 41,8%. Trànsit (10,4%), infraestructures i equipaments (6,4%) i salaris (4,2%) ocupen la resta de posicions. Per edat destaca que els joves són els que més diuen que el que més els afecta personalment és el preu de l’habitatge (54%), seguits dels que tenen entre 30 i 44 anys (48%), percentatge que disminueix en augmentar l’edat (un 41% dels que tenen entre 45 i 64 anys i un 23% dels majors de 65 anys).
El 54% qualifica la seva situació econòmica com a bona o molt bona
Un altre dels aspectes que s’ha demanat durant l’enquesta de l’Observatori del primer semestre ha estat la situació econòmica del país i individual. Així es recull que un 54% de les persones enquestades consideren que la seva situació econòmica actual és bona o molt bona (un 48% bona i un 6% molt bona), prop d’un 39% diuen que és regular i un 7% dolenta o molt dolenta (un 5,5% dolenta i prop d’un 2% molt dolenta). Unes dades molt similars a onades anteriors.
Pel que fa a l’economia del país, un 48% dels enquestats consideren que la situació econòmica general d’Andorra és bona (39%) o molt bona (9%), un 34% la qualifiquen de regular, i prop d’un 16% de dolenta (10%) o molt dolenta (6%), mentre que un 2% no ho sap o no contesta.
Així mateix, el 53% també considera que la seva situació personal s’ha mantingut igual respecte l’any passat, un 24,5% ha millorat i un 22% diu que ha empitjorat. Els que indiquen que ha empitjorat apunten com a motius que els preus han pujat més que els salaris, la inflació o la pèrdua de poder adquisitiu.
Pel que fa a la capacitat d’arribar a final de mes amb facilitat un 66% de les persones enquestades diuen que arriben a final de mes amb certa facilitat (24,5%), amb facilitat (31%) o molta facilitat (10%), mentre que un 33% ho fan amb certa dificultat (21%), amb dificultat (9%) o molta dificultat (4%). Les dones indiquen més sovint que els homes que arriben a final de mes amb dificultat (39% per un 28%). Per edats, les persones de 30 a 44 anys són les que més declaren tenir dificultats per arribar a final de mes (38%), seguides dels joves de 18 a 29 anys (35%), mentre que aquest percentatge és més baix entre les persones de 65 anys o més (27%).
El funcionament de l’Administració rep una valoració de 6,8
Un altre dels aspectes que s’ha demanat en aquest Observatori ha estat la satisfacció respecte al funcionament general de l’Administració del Govern. Els enquestats li posen un 6,8 de nota al funcionament de l’Administració en una escala entre 0 (gens satisfets) i 10 (molt satisfets), destacant que els percentatges més alts corresponen a les puntuacions de 7 i 8, seguides de 5 i 6. Entre els aspectes a millorar es destaca els tràmits, la cita prèvia, la lentitud, i les cues, entre d’altres. Tot i això, més de la meitat dels enquestats (53,6%) creuen que el servei que presta l’Administració del Govern ha millorat en els darrers anys.
El 60% dels enquestats considera que Andorra està ben preparada per fer front als riscos naturals
El 59,6% dels enquestats creu que en general Andorra està ben preparada per fer front als riscos naturals, el 17,6% creu que no ho està i el 12,3% creu que només per fer front a alguns dels riscos. Unes dades que si es comparen amb el 2005 han canviat força: en aquell moment només el 23,8% considerava que Andorra estava preparada i el 34% que no ho estava i el 35% per fer front a alguns riscos.
Bombers, Policia i Banders, per sobre del 8
Els ciutadans enquestats han posat un 8,9 sobre 10 a la imatge i valoració que fan de la tasca que desenvolupen els Bombers, seguit d’un 8,2 per la Policia i els Banders, amb un 8,2. Els serveis d’Educació han assolit un 8, seguits del Servei de Duana i el Cos Penitenciari, ambdós amb un 7,7. Els Serveis Socials tanquen amb un 7,5.
Metodologia de l’enquesta
El treball de camp s’ha desenvolupat mitjançant una enquesta telefònica i s’ha dut a terme entre l’1 i el 22 d’abril de 2026. L’univers d’aquest estudi és tota la població d’Andorra (àmbit nacional) major de 18 anys que viu en una llar amb telèfon fix o bé que tingui telèfon mòbil. La mostra està formada per 771 persones escollides de manera aleatòria entre tots els possibles números de telèfon d’Andorra. El marge d’error per al conjunt de la mostra i en el supòsit d’una selecció aleatòria simple és del +/-3,58%, amb un nivell de confiança del 95,5%.
Què és l’Observatori?
L’Observatori és un instrument que pretén mesurar les percepcions de la població envers diversos aspectes de la societat andorrana, així com l’evolució de les tendències que s’han anat configurant al llarg dels anys. Per aquest motiu, aquesta enquesta té una periodicitat semestral (és a dir, es realitza dos cops a l’any) i conté preguntes que es repeteixen de manera regular. A més, en cada edició s’inclou una temàtica concreta (dependència, medi ambient, conciliació, ús d’internet, Administració General, entre d’altres) per tal d’aprofundir en problemàtiques latents al Principat i per complementar les línies d’investigació que es generen des del grup de sociologia.
Per poder ampliar la capacitat d’anàlisi dels resultats, les dades de l’Observatori han de ser comparables amb d’altres enquestes similars que es realitzen a països i regions properes, com ara bé els baròmetres d’opinió del CIS a Espanya, l’INSEE a França o l’Eurobaròmetre de la Unió Europea. És per aquest motiu que el disseny d’aquests sondejos s’inspira en aquestes enquestes i segueix la mateixa metodologia amb l’objectiu de poder comparar els resultats de la manera més fidedigna possible.
Consulta l'informe de l'Observatori - 1r semestre de 2026