El cost mensual mitjà per a la criança d’un primer infant és de 802€
Les franges de 0 a 3 anys i de 13 a 17 anys estan per sobre d’aquesta mitjana, amb 863€ i 840€
Andtropia, Andorra Recerca Innovació (AR+I), amb la col·laboració d'Unicef Andorra, han presentat aquest dimarts la segona edició del quadern-estudi 'El cost de la criança a Andorra'. Tal i com ha explicat Joan Mico, coordinador del grup de Sociologia d'AR+I, “la decisió de tenir fills té altres components que van més enllà de l’aspecte econòmic -com la conciliació de la vida laboral i familiar, la seguretat laboral, l’allargament dels estudis o la priorització d’altres aspectes vitals-, però el cost de la criança plana, de manera més o menys conscient, és un factor que pot condicionar aquesta decisió".
Aquest estudi té com a objectiu quantificar aquest cost per segona vegada (la primera va ser l’any 2023), utilitzant la mateixa metodologia que empra periòdicament Save the Children Espanya en els seus informes. El treball analitza el cost de la criança des del naixement fins a la majoria d’edat, tenint en compte que les necessitats d’un infant de 3 anys no són les mateixes que les d’un de 11 o de 17 anys.
Micó ha afegit que “els resultats obtinguts reflecteixen el cost mínim de criar un fill. Això no vol dir que totes les famílies hagin de gastar aquesta quantitat: és simplement una base per entendre si el factor econòmic pot ser un dels elements que frenen la natalitat. Alhora, estimem quin és l’esforç que han d’assumir les famílies segons el seu nivell d’ingressos. No és el mateix l’esforç d’una família amb ingressos baixos que el d’una amb ingressos mitjans o alts”.
Com explica la Mercè Miguel d’Andtopia, aquesta segona edició segueix la metodologia i format del primer estudi realitzat el 2023 i consta d’una part quantitativa i d’una altra que extreu conclusions i proposa accions. Per la primera, s’han inspirat en l’estudi periòdic que publica Save The Children Espanya i s’han mantingut els dotze grups de despeses tot i que s’han adaptat a nivell d’Andorra. S’hi recull informació quantificada sobre aquests dotze grups que són alimentació, higiene, roba i calçat, educació, oci i joguines, sanitat, mobles i estris, habitatge, despeses corrents de l’habitatge, transport, conciliació i despeses extraordinàries per franges d’edat que van dels 0 als 17 anys, mantenint en la mesura del possible les mateixes fonts que l’edició del 2023. La mitjana que se n’extreu es compara amb els ingressos mitjans i medians, per quintils i amb els salaris mitjos, medians i mínims per saber quin pes té el cost de la criança per a una família. També s’ha tingut en compte l’impacte que poden tenir les ajudes socials existents actualment, especialment l’ajut per fills a càrrec i les beques per estudis, en l’economia de les famílies amb fills.
De manera molt resumida, la principal conclusió que es pot extreure de l’estudi és que el cost mensual mitjà per a la criança d’un primer infant a Andorra aquest 2025 és de 802€. Les franges de 0 a 3 anys i de 13 a 17 anys estan per sobre d’aquesta mitjana amb 863€ i 840€, un 12% i un 6% per sobre del 2023, respectivament. En canvi, les franges de 4 a 6 anys amb 719€ de mitjana i de 7 a 12 anys amb 781€ es trobarien per sota, amb increments d’un 13% i d’un 8%, respectivament.
Les partides amb més pes són la d’habitatge (21% per un 19% el 2023), la de conciliació (amb un 20% tant el 2023 com el 2025) i la de l’alimentació (amb un 19% i un 21% el 2023), i que representen el 60% del total. Tot i això, depenent de la franja d’edat el pes varia lleugerament, sent la partida destinada a la conciliació dels 0 als 3 anys la que representa un cost més elevat, com ja passava al 2023.
Per col·lectius, per a les famílies que es troben en el quintil inferior (amb uns ingressos màxims de 18.442€ segons dades del 2023), el cost de la criança representaria un 52%. En canvi, per a les del quintil superior (amb uns ingressos mínims de 41.894€ el 2023) suposa com a molt el 23%.
Si es compara amb els salaris mitjans nets a març de 2025, per una família monoparental el cost de la criança pot representar el 31%. Si la família està composta per només la mare, i degut a la bretxa salarial, el pes pujaria fins al 35%. En el cas d’una família formada per una sola persona adulta que cobres el salari medià, el cost de criar un fill seria del 40% i en el cas que cobres el salari mínim, suposaria el 59%, un cost que es podria considerar inassolible.
És important destacar l’efecte que tenen els ajuts a les famílies amb fills sigui els ajuts per fill a càrrec o les beques a l’estudi que poden arribar a representar fins a un estalvi del 30% segons la franja d’edat de l’infant.
Per què la gratuïtat dels serveis essencials per a infants com la sanitat i l’escola bressol? L’accés a la sanitat i a l’educació són drets fonamentals dels infants i adolescents i la inversió en salut i educació, des dels primers anys de vida dels infants, són claus per al seu desenvolupament social, físic, cognitiu i emocional. A més, un bon accés a la sanitat i a l’educació redueix les desigualtats i és rendible a nivell econòmic a futur en forma de millor rendiment escolar, inserció laboral i reducció de la despesa social futura.
Per què una prestació universal per fill? La universalitat evita l’estigmatització i ajuda a incrementar la natalitat, tenint en compte que Andorra té una taxa molt baixa amb uns 500 naixements per any, a més de donar continuïtat a les famílies durant tota la criança. A nivell administratiu, sol ser més eficient que les prestacions condicionades.
Per què una reforma fiscal amb perspectiva familiar i redistributiva? Perquè ampliant les deduccions fiscals per fills i ajustar-les al cost real de la criança i revisant el llindar d’exempció actual, permetrà desgravar també a les famílies amb rendes més baixes i no només a les que tenen renda suficient per desgravar. Aquestes mesures permeten garantir l’equitat del sistema fiscal.
Per què horaris flexibles i foment del teletreball? Perquè facilita la criança sense renunciar a la carrera professional, millora la salut mental i la productivitat, redueix la dependència de serveis de cura externs i millora el benestar infantil.
I seguint la línia de Save The Children España, es creu convenient incloure un parell d’exemples més concrets centrats en el primer any de la criança:
Acció 1: Kit de benvinguda universal: Podria suposar un estalvi d’uns 120€ el primer any per a les famílies amb un cost relativament baix per al Govern ja que si es té en compte una mitjana de 500 naixements a l’any, suposaria una despesa de 60.000€ cada any.
Acció 2: Gratuïtat o tarifació reduïda en serveis essencials durant el primer any de vida: Aquesta mesura representaria un estalvi mitjà d’uns 280€ el primer any del seu fill o filla.
Per acabar els autors volen agrair la col·laboració de totes les administracions, entitats i persones que han participat i han fet possible aquest estudi, especialment el Col·legi de Dietistes i Nutricionistes d’Andorra i el Col·legi Oficial de Metges d’Andorra que han col·laborat en l’apartat d’alimentació i sanitat, respectivament.
QUADERN 'COST DE LA CRIANÇA A ANDORRA 2025'
