La col·laboració entre AR+I i el MIT porta un investigador andorrà a crear un simulador econòmic i sostenible del país fins al 2049
L'estudi, publicat a la revista científica Urban Science, presenta una relació de variables que permet simular l'impacte a llarg termini de diferents escenaris de desenvolupament del país
La col·laboració entre Andorra Recerca + Innovació (AR+I) i l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT Media Lab) continua generant resultats amb impacte per al país. L’últim ha estat la publicació d’una eina, anomenada ‘Andorra Scenario Engine’, que permet fer models i projeccions del que podria ser l’Andorra del 2049. L’autor principal de l’estudi –paper científic– és l’investigador andorrà de 20 anys Marcel Bartumeu Ramentol i està cosignat per la gerenta d’AR+I, Marta Domènech. El projecte s’ha desenvolupat en col·laboració amb AR+I que ha aportat l’expertesa científica multidisciplinària. Bartumeu està actualment a Massachusetts, forma part del grup City Science del MIT Media Lab, i recentment ha publicat a la revista científica Urban Science el programa de simulació.
‘Andorra Scenario Engine’ s’alimenta d’estadístiques oficials del país, facilitades per AR+I, —població, economia, habitatge, turisme, energia, territori i medi ambient— i mostra com evolucionarien totes alhora segons l’escenari plantejat. Andorra té una particularitat que l'estudi converteix en avantatge: és alhora un país i, a efectes pràctics, una sola ciutat. Una vall connectada amb la població d'una ciutat europea mitjana. Això la fa un lloc ideal per assajar eines que normalment només tenen les grans metròpolis, i per construir-les pensant en estats petits, on les dades sovint estan repartides entre institucions i són difícils de reunir.
L’article científic és fruit del laboratori viu de dades que AR+I impulsa conjuntament amb el MIT i que té una estreta connexió amb altres estudis rellevants que s'estan impulsant en el marc de relació entre AR+I i MIT com el projecte ‘Dades i veus’.
Una eina, no una predicció
El simulador descriu quatre escenaris contrastats —continuïtat de les tendències actuals, creixement accelerat, decreixement i creixement compacte dins de l'espai ja construït—, però cal tenir en compte que cap d'ells és una previsió ni una conclusió. Són proves d'estrès: futurs hipotètics que serveixen per veure com podria ser el país depenent de l’escenari al qual s’enfoqui. D’aquesta manera, l’eina permet que davant d’aquests escenaris s’hi puguin integrar mesures concretes —limitar permisos de treball, protegir més sòl, construir habitatge, gestionar la demanda turística— i veure com es mou tot el país en resposta, no només a un indicador aïllat.
“L'eina no diu quines polítiques s’han de fer amb l'habitatge o el turisme, ni tampoc fa una predicció tancada del nombre de població a 25 anys vista, ja que el model pot ser en alguns punts incerts. El que fa és identificar quins indicadors convé vigilar de prop, i posar-los a disposició de qui pren les decisions, explicant de quines hipòtesis depenen”, explica Bartumeu.
Entre els aspectes més destacats de l'estudi hi ha la identificació dels punts sensibles en els escenaris de creixement que són: l’habitatge, la capacitat d'absorció turística i els serveis com els llits hospitalaris, l'electricitat i l'aigua. El model permet entendre com aquests i altres indicadors poden reaccionar davant diferents estratègies de creixement i facilitar així una presa de decisions més informada.
A més, el jove investigador andorrà explica que una de les característiques clau del model “és que la població no s'assumeix per endavant, sinó que es deriva de l'economia: quan el PIB creix, les empreses necessiten treballadors, i els treballadors arriben de fora”. A Andorra, on més de la meitat dels residents han nascut a l'estranger, això s'acosta molt a com funciona realment el país.
L’‘Andorra Scenario Engine’ està pensat com la primera capa d'un futur bessó digital, i es pot explorar a través d'un tauler interactiu i d'una taula física tangible dissenyada per a tallers i participació ciutadana. El codi i les dades del model són públics perquè qualsevol els pugui revisar, discutir o actualitzar a mesura que surtin noves estadístiques.
Una futura evolució de l’estudi
L’estudi està pensat per poder tenir una segona fase: una capa d'agents que dona vida als escenaris amb desenes de milers de residents sintètics —persones simulades amb perfils, llars i desplaçaments diaris propis— per estudiar no només si un futur és viable en termes macroeconòmics, sinó com el viurien realment les persones.
Aliances internacionals que fan més forta AR+I
Aquest projecte exemplifica el valor que tenen les col·laboracions internacionals impulsades per AR+I per generar coneixement aplicat i solucions innovadores adaptades a la realitat andorrana. La relació establerta amb el MIT al llarg dels darrers anys ha permès desenvolupar iniciatives pioneres al país i crear oportunitats perquè joves investigadors puguin participar en projectes de recerca d'alt nivell amb retorn directe per a Andorra. Per a AR+I, teixir aliances amb centres de recerca i universitats de referència internacional és una via estratègica per incorporar noves metodologies, talent i capacitats científiques al servei dels reptes del país.