Balanç del primer any del projecte Pyrenees4clima
Cap a una comunitat de muntanya transfronterera resilient al clima als Pirineus
Aquest projecte dona ple suport a la implementació de l'Estratègia Pirinenca del Canvi Climàtic (EPiCC), la primera estratègia europea de canvi climàtic dissenyada amb l’objectiu d’unificar polítiques i contextos regionals i accelerar les polítiques d'acció climàtica als Pirineus per donar continuïtat als punts claus identificats en la pròpia estratègia.
Durant aquest primer any Andorra Recerca + Innovació ha contribuït a iniciar diferents tasques programades als quatre grups de treball tècnics als que participa.
WP2 – Clima
El grup de treball de clima s’hi aborden fins a 18 tasques en les quals AR+I aporta la seva expertesa. Aquest primer any s’ha prioritzat la tasca 2.2 liderada pel Servei Meteorològic de Catalunya, amb l’actualització i l’ampliació de les bases de dades climàtiques de temperatura, precipitació i neu disponibles als Pirineus i s’ha publicat el segon Butlletí de Canvi Climàtic dels Pirineus (BICCPIR 2021-23). Per una banda, es vol augmentar la cobertura temporal i espacial de la informació climàtica i s’estan promovent campanyes de rescat de dades a partir de la ciència ciutadana i per l’altra s’ha iniciat la creació d’una nova base de dades de Variables Climàtiques Essencials amb noves variables com la humitat, el vent o la insolació. Finalment, també s’ha iniciat la tasca vinculada a l’anàlisi del fenomen conegut com “Elevation Denpendent Warming – EDW" per identificar si a les cotes més elevades dels Pirineus s’està patint aquest escalfament diferenciat. S'ha definit un cas pilot amb diferents zones d’estudi, una de les quals es situa a Andorra.
La tasca 2.3 on s’aborda l’impacte del canvi climàtic en diferents sectors, ha iniciat amb la col·laboració de la resta de grups de treball, la identificació i definició d’indicadors de canvi climàtic, amb un total de 125 indicadors.
Les tasques 2.2 i 2.4 vinculades a la generació de projeccions climàtiques d’alta resolució en territori pirinenc i al desenvolupament d’una plataforma de serveis climàtics pel seguiment en temps real de fenòmens climàtics extrems com les sequers o les onades de calor, liderades per MeteoFrance i l’Instituto Pirenaico de Ecología arrencaran el 2025.
WP3 – Àrees naturals resilients
En aquest grup de treball, AR+I ha participat durant el 2024 en dues accions principals. La tasca 3.2.6 tracta del seguiment de la vegetació de congesta, un espai ecològicament sensible i molt aïllat, on el canvi climàtic és el principal motor de canvi a causa de la poca incidència, a priori, d’altres impactes. Entendre com aquesta vegetació canvia en escenaris de pujada de temperatura, menys nivositat, etc, ens permet entendre com els espais d’alta muntanya s'adapten al canvi climàtic. Els treballs formen part d’una xarxa de seguiment pirinenca en el que hi participen els dos Conservatoires Nationals Botaniques dels pirineus francesos, la Universitat de Barcelona i Andorra Recerca + Innovació, entre altres. Durant l’any 2024 s’han prosseguit els treballs de seguiment, inventari i presa de dades.
En la tasca 3.1.4 —Peatlands, zones humides— s’han iniciat les reunions de treball per a determinar la metodologia necessària per aplicar conjuntament els protocols de mesura i els aparells necessaris. En aquest sentit, s’han pogut comprar les sondes piezomètriques que es requereixen per monitoritzar la mollera sentinella que es formalitzarà els propers anys a Sorteny, per tal de conèixer els fluxos hidrològics i com aquests es relacionen amb l’estat de conservació de l’espai natural.
WP4 – Economia de muntanya adaptada
En aquest WP, AR+I participa en tasques de dues línies de treball ben diferenciades. D’una banda, aprofundir en l'impacte del canvi climàtic a les estacions d'esquí amb l'objectiu de proposar fulls de ruta d'adaptació. D’altra banda, participa en la dinamització i la millora dels sistemes agro-silvo-pastorals.
Pel que fa als avenços vinculats a la tasca “Turisme sostenible i adaptació al canvi climàtic”, els esforços inicials s’han centrat en confirmar els casos d’estudi implicant directament als gestors de les estacions d’esquí i de muntanya considerades en la proposta inicial. De moment, s’han confirmat els casos d’estudi a Vallter, Trio Pyrenees, Chalets d’Iraty i Centro Abodi, mentre que el cas andorrà es decidirà en els mesos vinents. En paral·lel s’ha iniciat la recopilació i estructuració de les dades pertinents per a l’anàlisi de vulnerabilitat de les estacions d’esquí del Pirineu, amb un èmfasi particular en l’anàlisi d’aquestes dades a les ubicacions dels casos d’estudi. Finalment, tant en el cas de Vallter com en el de Trio Pyrenees, s’ha contractat el servei de modelització climàtica d’alta resolució Climsnow. L’objectiu principal d’aquesta modelització és quantificar la fiabilitat de la innivació (neu natural trepitjada, amb/sense neu de cultiu), la seva variabilitat i la capacitat de cadascuna de les estacions per mantenir la seva explotació.
WP5 – Població i territori
5.1.2 Metodologies per l'anàlisi i avaluació de la qualitat de l’aire en situacions d’extrems climàtics en territori pirinenc.
La Universitat de Barcelona ha iniciat la construcció de la base de dades de les estacions de monitorització de qualitat de l’aire al Pirineu, des d’AR+I juntament amb el Govern d’Andorra, s’han proveït les dades del Principat. També s’ha començat a treballar amb l’anàlisi de les concentracions de contaminants i la seva relació amb extrems climàtics com les onades de calor. Per altra banda, s’ha iniciat un treball per explorar el potencial de les observacions del satèl·lit SENTINEL de contaminants com el NO2 en un territori amb una alta variabilitat geogràfica.
Amb relació als casos pilots, s’ha planificat i definit els 4 punts on s’instal·laran sensors portàtils de qualitat de l’aire: Cerdanya, Andorra, Valcarlos i Arnéguy. Juntament amb la UB i la Universitat de Navarra, s’ha programat el seu desplegament el primer trimestre del 2025. I s’ha previst un període de intercomparació dels sensors portàtils amb les cabines fixes oficials properes a les localitzacions dels casos pilot.