AR+I i UNICEF presenten l’Observatori de la Infància, amb 31 indicadors actualitzats
A final de 2012 es va posar en marxa la recerca i recopilació de dades per elaborar uns indicadors de benestar infantil a Andorra, prenent com a referència el Sistema d’Indicadors de Benestar Infantil d’UNICEF Espanya. Aquesta proposta inicial s’ha anat modificant en informes posteriors, de manera que s’han incorporat nous indicadors mentre que altres s’han eliminat o han canviat. Per calcular-los i elaborar l'Observatori de la Infància, des del Grup de Sociologia d’Andorra Recerca + Innovació (AR+I) s’han recopilat dades disponibles sobre la població infantil d’Andorra provinents de diverses fonts (dades d’organismes oficials, estadístiques de població i d’educació, enquestes, etc.) o a partir d’estudis propis. En els casos que no s’han pogut obtenir els indicadors proposats, s’han substituït per altres dades que proporcionen informació sobre el mateix àmbit.
Actualment es disposa d’informació de 55 indicadors de benestar infantil, si bé en alguns casos les dades no s’han pogut actualitzar. Durant aquest any s’han pogut actualitzar 31 indicadors. En aquest informe es descriuen i comenten aquests indicadors, que es complementen amb altres dades contextuals de la infància a Andorra per donar una perspectiva més àmplia sobre la seva situació. La presidenta d’Unicef Andorra, Dàmaris Castellanos, ha destacat el “problema” que suposa la caiguda de la taxa de fecunditat al país i ha posat l’entitat al servei de Govern per mirar de revertir aquesta tendència. També ha ressaltat els “problemes significatius” d’algunes llars que “pateixen” privacions materials, “és un fet que requereix estratègies de suport”, ha valorat.
Tot i la quantitat d'informació que recull l’Observatori, tal com ha destacat Joan Micó, coordinador de Sociologia d’AR+I, aquest dimarts durant la presentació de l’estudi, “la realitat dels infants i adolescents del país no es pot mostrar de manera exhaustiva a partir d’aquestes dades. A part de la impossibilitat de poder analitzar en poques línies la complexitat de la situació de tots els infants que habiten al país i de les limitacions existents en l’anàlisi de qualsevol fenomen social, hi ha la dificultat afegida de la manca d’algunes dades o de la seva actualització”.
Les dades de la població d’Andorra per grups d’edat mostren una tendència a l’envelliment demogràfic, amb una disminució del nombre i percentatge d’infants menors de 15 anys (d’un total de 11.520 l’any 2010, que representaven un 16,4% del total de la població, a 9.946 l’any 2023, que representen un 11,7% de la població), i un augment de les persones de 65 anys o més (de 7.471 l’any 2010, un 10,6% de la població, a 12.843 el 2023, un 15,1% del total). La població d’Andorra menor d’edat ha anat disminuït en els darrers anys, i ha passat de 13.368 l’any 2013 a 12.557 el 2023.
Dels indicadors demogràfics de l’Observatori destaca el descens del nombre de naixements al país, que ha anat disminuint en els darrers anys, passant de 828 el 2010 a 458 el 2023. La taxa de natalitat indica el nombre de nascuts vius en un any per cada mil habitants. A Andorra l’any 2010 hi va haver prop de 12 naixements per cada 1.000 habitants (11,8), mentre que l’any 2023 van ser poc més de 5 naixements per cada 1.000 habitants (taxa de natalitat de 5,4). La taxa bruta de natalitat del conjunt dels 27 països de la Unió Europea és de 8,2 l’any 2023, la més alta correspon a Xipre (11,1), seguida d’ Irlanda (10,3), França (9,9) i Dinamarca (9,7), mentre que les més baixes són les d’Itàlia (6,4), Espanya (6,7) i Grècia (6,8).
L’índex sintètic o conjuntural de fecunditat (també anomenat taxa de fecunditat) correspon al nombre de fills que tindria una generació de dones si es mantinguessin estables les taxes de fecunditat per edats que s'observen en un moment donat. Aquest indicador és comparable entre països, ja que té en compte els canvis en la mida i l’estructura de la població. S’expressa com a nombre mitjà de fills per dona, i es considera que quan és inferior a 2,1 les generacions no es reemplacen per creixement vegetatiu (sense comptar les migracions). A Andorra aquest indicador ha anat disminuint fins al quedar per sota de l’1 en els darrers anys (0,79 el 2023), que representa una fecunditat molt inferior a la taxa de reemplaçament als països desenvolupats, i també inferior a la mitjana dels països de la UE que era d’1,46 l’any 2022, 1,16 a Espanya, 1,43 a Portugal i 1,79 a França, que és el país amb aquest índex més alt, mentre que Malta té la taxa més baixa (1,08).
Dels indicadors sobre salut i seguretat, segons les exploracions realitzades pel Servei de Salut Escolar destaca que en el curs 2022-2023 un 6,3% dels alumnes de maternal mitjans, un 6,7% dels alumnes de primer de primària i un 14,5% dels alumnes de sisè de primària, tenien sobrepès o obesitat. La prevalença del sobrepès i l’obesitat en aquests grups tendeix a ser més alta en augmentar l’edat. A Espanya l’any 2017 tenien obesitat o sobrepès un 28,6% dels menors entre 2 i 17 anys.
L'estudi d’AR+I i UNICEF també recull xifres sobre salut mental. Segons dades facilitades pel SAAS, al 2023, quatre adolescents d’entre 11 i 17 anys van ser ateses a urgències per temptativa de suicidi.
En allò referit als indicadors de benestar material, l’any 2024, un 35% de les llars amb fills/es menors d’edat no poden fer front a una despesa imprevista de 1.050 euros, en un 25% de les llars amb fills/es menors no es poden permetre anar de vacances una setmana a l’any fora de casa (no a casa de familiars), un 12% no es poden permetre mantenir la seva casa a una temperatura adequada quan fa fred i un 8% no poden permetre’s menjar carn, pollastre, peix o l’equivalent pels vegetarians, cada dos dies. A Espanya, l’any 2021, un 32,1% de les llars amb menors de 18 anys no es podien permetre una setmana de vacances a l’any fora de l’habitatge habitual i un 36,3% no podien afrontar una despesa imprevista.
Segons el tipus de llar s’observa que les persones que viuen en llars monoparentals (una persona sense parella amb fills/es menors) són les que més diuen que no es poden permetre anar de vacances fora de casa almenys una setmana a l’any (51%) o fer front a una despesa imprevista de 1.050 euros (56%), o menjar carn, pollastre o peix cada dos dies (23%).
Observatori de la Infància 2024 (estudi)
Observatori de la Infància 2024 (presentació)
Observatori de la Infància 2024 (gràfiques)
