Teabag

Les plantes tenen la capacitat de captar el carboni atmosfèric i de transformar-lo en carboni orgànic per mitjà de la fotosíntesis i incorporant-lo en les seves estructures (fulles, branques, rels,...). Quan moren, les restes de les plantes són degradades per artròpodes, mol·luscs, etc. i tota mena de microorganismes, de manera que es converteixen de nou en sals minerals i carboni que s’allibera a l’atmosfera. Però una part d’aquest carboni no es degrada i roman al sòl durant anys en forma d’àcids húmics. El sòl, per tant, és un embornal de carboni que hi queda segrestat. El carboni orgànic del sòl ocupa un 69,8% del carboni orgànic de la biosfera (FAO, 2001), però depenent del sòl, aquest té diferents capacitats de retenció i d’alliberar carboni. Això depèn de la textura, l’estructura del sòl, de les seves propietats químiques, del tipus d’àcids húmics, de la temperatura i de la humitat, així com de l’activitat dels organismes del sòl.

A nivell global, com a conseqüència dels canvis que estan patint els ecosistemes, amb un augment de la desforestació dels boscos tropicals, la proliferació d’incendis… aquesta capacitat d'absorció de carboni s'altera. L'augment de les temperatures i de les deposicions de nitrogen pot implicar que hi haurà un augment en la velocitat de la taxa de descomposició de la matèria orgànica i una menor concentració de carboni orgànic al sòl.

El projecte Teabag forma part d’un projecte mundial en el qual es prenen bosses de te verd i de rooibos tipificades (iguals per a tothom), que s’enterren al sòl durant un període de temps determinat. Això implicarà que tindrem una mesura de la taxa de descomposició i de la quantitat de matèria recalcitrant que no és descomposta per l’acció dels microorganismes.

Per observar els canvis de descomposició en funció de la temperatura, s’han establert parcel·les d’estudi en alçades que van de 1.500 a 2.300 metres d’altitud. Els canvis observats depenen en part a les variacions climàtiques en altitud, així com de les característiques pròpies de cada localitat (vegetació, sòl...).

Es preveu que amb el canvi climàtic el carboni sigui alliberat més ràpidament i la capacitat de retenció de carboni sigui cada cop menor.

Les bosses estaven en 7 parcel·les situades a altures de 100 m entre cada una. Les tres primeres en boscos de pi roig, les tres últimes en pi negre i la quarta parcel·la eren híbrids dels dos pins. Totes les parcel·les tenen una orientació semblant aproximadament pel costat nord, quedant al costat ombrívol.

En general, només s'observen lleugeres variacions però, que gairebé no donen resultats estadístics significatius en diferents altituds. S’observen tendències que indiquen que les taxes de descomposició són menors a alta muntanya. El 2024 es modificarà lleugerament el protocol i es replicarà l'experiment per confirmar les tendències.