Seguiment de la vegetació de congesta

La vegetació alpina és especialment sensible als canvis mediambientals. Les comunitats vegetals alpines de congestes —amb una flora molt específica— són especialment sensibles al canvi climàtic perquè són el fruit d'unes condicions pedoclimátiques específiques. Les congesteres són els llocs on la neu es manté fins ben entrat l’estiu. Aquesta particularitat fa quequan fon la neu, trobem una vegetació específica només d’aquests indrets, amb espècies quionòfiles, és a dir, adaptades a quedar cobertes per la neu durant un període de temps molt llarg. Per tant, les congestes són un model de comunitat vegetal per estudiar i predir els efectes del canvi climàtic sobre la vegetació alpina. L’hàbitat de congestera amb Salix herbacea és un dels més escassos dels Pirineus, però la seva diversitat florística (tot i ser escassa) contribueix de forma única a la biodiversitat global de la serralada.

L’objectiu d'aquest projecte és veure com el canvi climàtic afecta a la vegetació de congestera i a les espècies més quionòfiles. Amb les noves condicions meteorològiques resultants del canvi climàtic, es preveu una disminució del gruix de la capa de neu, i per tant, una data de fosa de la neu més primerenca. Paral·lelament, es preveu un increment de les temperatures fins a uns 2ºC a finals de segle. Aquestes condicions tendirien a afavorir les espècies vegetals de prats i pastures enfront de la vegetació de congestera, que podria acabar desapareixent. Per tal de poder predir l'evolució és necessari estudiar les preferències ecològiques de les espècies de congestes, així com la seva relació interespecífica i amb el medi físic. Aquest estudi ens ha de permetre veure com reacciona la vegetació a aquest canvi i farà que poguem preveure els canvis potencials en general en els hàbitats de l’alta muntanya.

Des de l’any 2011 es realitza un seguiment anual de la vegetació de dues congestes a Andorra i un conjunt de catorze a tots els Pirineus, aplicant-hi la mateixa metodologia. Per a cada congesta es va realitzar una caracterització de les variables ambientals més importants: altitud, pendent, orientació, microtopografia (concavitat, convexitat, zona plana). Després es van marcar parcel·les permanents al llarg d’un gradient de fossa de la neu (d'una superfície de 3 x 1 m).

A cada parcel·la es fa un seguiment de la presència, l’abundància i la fenologia (amb sis estats definits) de les diferents espècies durant l’estiu, es fan quatre visites entre principi de juliol i mitjans de setembre. A més, a cada parcel·la hi ha una sonda de temperatura que ens permet conèixer amb precisió la data de fosa de la neu. Cada cinc anys es fan inventaris globals a tota la congesta. El 2018 es va fer una caracterització del sòl a cada congesta per conèixer-ne el funcionament.

El Salix herbacea és una de les espècies de camèfits (subarbusts) més rars que, juntament amb S. retusa i S. reticulata és present en les congestes pirinenques. El 2017 es va començar un estudi específic de simulació d’escalfament mitjançant Open Top Chambers (OTC) en vàries congestes de la serralada, per veure com variacions climàtiques més importants influïen en la dinàmica de les plantes de congesta. Les OTC simulen un escalfament de la temperatura de l’aire al voltant dels 2ºC sense afectar el règim de les precipitacions. Es van instal·lar l’any 2017 i s’han fet inventaris de vegetació dins de cada OTC. Paral·lelament es van establir parcel·les a altres indrets de la congestera per fer un seguiment "control" (sense l'augment provocat de temperatura). Des de llavors, a mitjans de maig es treu la neu en quatre de les vuit OTC per simular una fosa més primerenca de la neu a més de fer augmentar la temperatura estival. Per les altres quatre OTC, només es simula un escalfament de la temperatura de l’aire. Per fer el seguiment de la vegetació s’instal·len les OTC cada temporada, de juliol a octubre.

El seguiment de la resposta de la vegetació es fa mitjançant inventaris florístics i la mesura d'alguns caràcters funcionals del Salix herbacea, amb la finalitat de comprovar si les noves condicions climàtiques generen canvis en alguns dels processos, estratègies o respostes de les plantes. És estudi a llarg termini, ja que la resposta de la vegetació no és immediata davant de noves condicions climàtiques.

Aquest projecte ha estat finançat pel programa Interreg-POCTEFA i ha rebut l'ajut del Departament d’Ensenyament Superior, Recerca i Ajuts a l’Estudi (https://www.ensenyamentsuperior.ad) del Govern d’Andorra de la convocatòria complementària als ajuts europeus POCTEFA 2014 - 2020.