Anàlisi de la política exterior d'Andorra

Amb l'aprovació de la Constitució del 1993, Andorra no només passa a ser un Estat de dret, democràtic i social, amb transformacions substancials de portes endins. Al mateix moment, passa a ser un actor internacional més, un nou Estat en el concert de nacions. Quatre esdeveniments ocorreguts aquell mateix 1993 simbolitzen clarament aquesta realitat: els articles 64, 65 i 72.2 de la Constitució, que consagren el Consell General i el Govern (i no ja els Coprínceps) com a responsables de la política exterior; el nomenament d'Antoni Armengol Aleix com a primer ministre de Relacions Exteriors; la signatura del Tractat de bon veïnatge, d'amistat i cooperació entre Andorra, França i Espanya; i, sobretot, l'entrada a les Nacions Unides, que significa alhora la culminació del reconeixement internacional del país i l'inici de la seva singladura en les relacions internacionals.

Un cop consolidat el Principat d'Andorra com un actor normalitzat en l'anomenada societat internacional, és un moment interessant per analitzar la política exterior practicada per Andorra. Per fer-ho, ens fixarem principalment en com es practicaven les relacions exteriors abans del 1993 per després analitzar com està configurada i com s'exerceix la política exterior a l'Andorra constitucional i per mirar de dilucidar, finalment, de quina manera específica i pràctica han afectat les relacions internacionals a l'evolució de la societat i l'economia andorranes. Tot plegat es concretarà en una publicació i en diferents actes de divulgació.