Observacions de cabals

El context de canvi global fa imprescindible disposar de dades hidrològiques de qualitat que donin suport a la gestió de l’aigua i a la planificació hidrològica. L’augment i la intensificació dels períodes de sequera, junt amb l’increment de la pressió antròpica a les conques, té un efecte directe sobre la capacitat de càrrega d’Andorra. En aquest sentit, la recerca aplicada ha de servir per impulsar i desenvolupar el coneixement sobre l’estudi de l’aigua com a recurs i com a risc, essencial per a qualsevol país. 

Les sèries hidro-climàtiques, i en particular, les dades de cabal són bàsiques per desenvolupar estudis hidrològics, com per exemple l’anàlisi de tendències temporals, la construcció de balanços hídrics, l’estimació de recursos i demandes, la implementació de models de predicció de cabals, els estudis de sequera, els estudis de recurs energètic, els treballs de seguiment eco-hidrològic dels rius, l’estudi dels esdeveniments hidrològics extrems i els riscos associats, etc. 

Una de les dades fonamentals per a dur a terme estudis hidrològics en  conques de drenatge, és el cabal del riu (Q). Ara bé, les dades de mesura de cabal són sovint difícils d’obtenir i en moltes ocasions no es disposa de dades de qualitat ni de sèries temporals suficientment llargues, malgrat que són les úniques dades empíriques que permeten fer modelitzacions hidrològiques d’escenaris futurs. Aquestes modelitzacions poden anar dirigides a multitud d’aplicacions, com ara l’estimació del recurs nival, el càlcul del risc d’avingudes, o l’estimació del risc de sequeres sota diferents escenaris socioeconòmics i hidroclimàtics. 

La majoria d’estacions hidrològiques d’aforament, mesuren a partir d’un sensor l’alçada d’aigua d’un tram de riu, i seguidament amb el que s’anomena una corba de descàrrega o corba de tarat, s’estima el seu cabal associat per a cada alçada de la columna d’aigua. Quan es tracta d’estacions en llera fixa, les estimacions de cabal són relativament senzilles. I en canvi, en llera mòbil, estimar els cabals és més complicat, especialment en relació als cabals mitjos i baixos. Una aproximació des de la recerca, a través de l’estudi de trams de riu, ha de permetre millorar l’estimació dels cabals en llera mòbil. 

En aquest projecte s'estudia l’estat actual de les infraestructures d’observacions automàtiques de cabals al país amb l'objectiu d'identificar propostes enfocades a millorar l’estimació dels cabals [1], a través de l'homogeneïtzació de la recollida de dades i d’un protocol d’obtenció de les corbes de tarat. Aquestes propostes o protocols poden servir de suport als estaments públics, com també al sector privat.

Aquest projecte inclou també una de les aplicacions de les dades observades de cabals, el Butlletí mensual de seguiment del recurs hídric del Principat d'Andorra, amb l'objectiu de difondre a tota la ciutadania l'estat mensual de la situació del recurs.

[1] AR+I, “Millora de les dades d’observacions de cabals de les conques fluvials d’Andorra,” 2022.