Llacs sentinella

Els estanys són elements representatius del paisatge pirinenc. Estan situats a les capçaleres de les conques, sovint tenen una imatge de naturalesa verge, atribuïda generalment per la distància a fonts de contaminació.

Estudis recents han mostrat que aquests ecosistemes són altament sensibles als canvis climàtics, als canvis ambientals i a la pressió antròpica. Una de les característiques dels estanys és que s'hi registren tots els canvis generals de l’entorn a través dels sediments que s’hi acumulen any rere any. Els sediments són com llibres que expliquen, de forma més o menys complexa, la història climàtica, ambiental i dels ecosistemes al llarg de milers d’anys. La tasca del científic és saber interpretar-los. Per tant, els estanys són llocs idonis per trobar uns indicadors que mesurin els impactes en els ecosistemes i mesurar la velocitat dels canvis a diferents escales temporals.

El seguiment dels llacs de muntanya es va iniciar l’any 2017 amb el projecte POCTEFA REPLIM (acrònim de REd PaleoLIMnológica de lagos y turberas) i ara és un projecte de recerca consolidat. L’estudi dels estanys té dos objectius: detectar i determinar les variacions climàtiques que van tenir lloc durant el darrer mil·lenni (o més) a partir de la interpretació dels sediments i millorar el coneixement sobre el funcionament ecològic actual dels llacs.

En el marc d’aquest projecte, Andorra Recerca + Innovació compta amb la col·laboració del laboratori GEODE (Geographie de l’Environnement) de l’Universitat Toulouse Jean Jaurès i de l’Instituto Pirenaico de Ecología de Saragossa.

Després de l’estudi dels estanys de Montmalús i de l'Estanyó, iniciat a l’estiu del 2017, l'any 2020 s’han començat a estudiar els estanys de Tristaina (l'estany de Més Amunt), del Forcat i Negre (aquests dos últims al Parc Natural Comunal de les Valls del Comapedrosa). A més a més d’agafar mostres de sediments, es fa un seguiment dels paràmetres físico-químics de l’aigua (temperatura, pH, conductivitat, oxigen...). A cada llac s’hi han instal·lat uns sensors de temperatura permanents a diferents fondàries, que registren la temperatura de l’aigua de manera contínua. Aquests llacs són prou profunds perquè, en determinades èpoques l’aigua ja no es barregi amunt i avall i s'estratifiqui per temperatura. L’aigua té una densitat màxima a 4 °C i aquesta aigua freda tendeix a romandre al fons de l'estany, mentre que les aigües més càlides (o més fredes) tendeixen a pujar a la superfície. L’alternança estacional dels períodes d’estratificació i barreja tèrmica té importants conseqüències en la vida biològica del llac. Quan comença la barreja, l’aigua que puja és pobra en oxigen i rica en nutrients. Per tant, podem tenir en aquell moment augments sobtats de les quantitats d’algues planctòniques i, en particular, si el llac està contaminat, una privació d’oxigen que pot posar en perill els peixos. Durant el mostreig s’aprofita també per mesurar la fondària del llac amb una ecosonda, amb la finalitat de tenir un mapa batimètric del fons dels estanys.

Amb els resultats dels primers anys de seguiments s'establirant futurs indicadors de canvi climàtic i/o antròpic que permeti documentar els impactes del canvi climàtic en àrees de muntanya. Al mateix temps, seran útils a les administracions públiques. Aquest seguiment en el seu conjunt ha de permetre identificar les amenaces que hi ha sobre aquests estanys —en particular les relacionades amb els canvis globals— per definir, a llarg termini, les accions de gestió que s’han de dur a terme en aquests entorns per tal de conservar-los millor.