Impacte econòmic del turisme d'esquí a Andorra

En qualsevol domini esquiable, la pràctica de l’esquí es veu complementada per les activitats de les escoles d'esquí, el lloguer de material i altres activitats lúdiques. A més més, cada cop és més freqüent l’utilització de les infraestructures del domini fora de la temporada d’esquí. A part de l’activitat generada dins els dominis, podem considerar les estacions d'esquí com un focus de desenvolupament i d'activitat econòmica de moltes regions de muntanya. Les activitats complementàries que es generen al voltant de les estacions d’esquí —com són la hostaleria, el comerç i altres serveis— són una important font d’ingressos i de creació de llocs de treball. Podem afirmar, doncs, que les estacions d'esquí són un "concepte integral", ja que existeixen règims de "producció conjunta" o —d'acord amb la terminologia anglosaxona— scope economies o economies d'ampli abast o d'ampli espectre [1].

El sector de l’esquí ha assolit un estat de maduresa del producte i d’elevada competència que, juntament amb un context econòmic de crisi global, ha generat certes dificultats pel desenvolupament de la seva activitat, portant algunes estacions a reduir considerablement els seus ingressos o fins i tot a deixar de ser rendibles. No obstant, més enllà del balanç econòmic a escala d’estació, s’ha de considerar la contribució al Producte Interior Brut (PIB), els llocs de treball directes i indirectes creats, però sobretot els efectes difusors en altres negocis de la zona a l'hora de determinar la contribució total de l'activitat de les estacions a l'economia regional. És a dir, les estacions d'esquí són generadores de rendes (les del treball, excedents empresarials, quan es donen, i les de la comunitat) en la mesura que creen una demanda de factors en la regió que altrament no existiria. Així doncs, en un context de crisi econòmica i on el debat sobre l'interès i la necessitat d'intervenir o subsidiar públicament les estacions d'esquí s'ha convertit en recurrent a escala dels Pirineus, estimar de la manera més objectiva i precisa possible l'impacte econòmic total que les pistes generen és un pas previ imprescindible per poder orientar el debat i ajudar a la presa de decisions.

Per últim, i relacionat amb el raonament anterior, la manca de dades objectives sobre l'impacte al territori de les activitats vinculades amb l'esqui i altres activitats turístiques suposen un hàndicap a l'hora de determinar la millor estratègia d'inversió atesa l'escassetat de recursos i la cerca de l'eficiència, és a dir, per respondre a la pregunta de quins són el sectors claus per al creixement. I és que reconèixer quin tipus d'activitats econòmiques generen els majors efectes multiplicadors hauria de servir d'eina d'anàlisi de cara a orientar la presa de decisions més adequada amb la finalitat d'estimular el desenvolupament d'una regió. L'informe final de l'estudi [2] tracta d'ajudar a generar un major i més acurat coneixement de l'impacte econòmic total que l’activitat de les estacions d'esquí suposa per a l'economia del Principat d'Andorra.

[1] Massons, J., "La rendibilitat de les estacions catalanes d'esquí alpí," TDX (Tesis Doctorals en Xarxa), 2006.

[2] OBSA, “Impacte econòmic del turisme d’esquí a Andorra,” 2014.