El projecte sobre l’evolució del paisatge d’Andorra té com a objectiu generar la cartografia de cobertes del sòl a partir d’ortofotografies de diferents anys per analitzar-ne l’evolució. Els mapes de les cobertes del sòl són una cartografia de molt detall, a escala 1:5.000, que representa les principals cobertes del sòl del país (conreus, boscos, zones urbanes, pastures... entre d’altres).
L’any 2001, l’antic Centre de Biodiversitat de l’Institut d’Estudis Andorrans va presentar el primer Mapa de cobertes del sòl d’Andorra, realitzat a partir de les ortoimatges de l’any 1995. Durant els anys posteriors es va realitzar una feina de rectificació geogràfica de fotografies aèries dels anys 1948 i 1972 per tal de dotar-les de coordenades geogràfiques i poder generar uns mapes de cobertes del sòl georeferenciats per als respectius anys.
La sèrie de mapes s’ha pogut completar, de moment, amb el darrer mapa, que correspon a l’any 2012.
Sens dubte, l’evolució del paisatge durant el segle XX i inicis del XXI està molt lligada a l’activitat antròpica i al moment històric del país.
Cal entendre que l’Andorra de mitjan del segle XX tenia una població d’unes 5.500 persones, i l’estil de vida d’aleshores es basava en l’explotació agrícola i ramadera, la cura dels horts familiars i l’aprofitament forestal.
Aquesta situació va variar a mesura que transcorren les dècades. Els fluxos migratoris positius, sobretot per l’entrada de refugiats de les èpoques de guerra i postguerra dels països veïns —Guerra Civil Espanyola i Segona Guerra Mundial— i posteriorment en les dècades dels anys 60, 70, 80... la millora dels eixos de comunicació, la incursió del turisme i l’establiment del comerç, van propiciar una constant transformació del territori, sobretot del fons de vall.
Els canvis graduals de les cobertes del sòl comporten una sèrie de canvis dels processos ecològics del medi natural que cal analitzar periòdicament per tal de determinar l’estat de salut de la biodiversitat i dels ecosistemes del país.
La taula següent mostra l’evolució de les superfícies de les diferents categories que conformen els mapes de cobertes del sòl dels anys 1948, 1972, 1995 i 2012.
En termes de superfície total es pot constatar que el canvi més substancial (en quantitat de superfície) ha estat el creixement de la zona boscosa, la qual ha augmentat més d’un 10% del territori andorrà. Aquest creixement s’ha produït en gran mesura en zones que antigament eren matollars, prats o boscos esclarissats.
Una altra de les categories que ha canviat substancialment és la de conreus. Sens dubte, el canvi dels sectors d’activitats de la població andorrana han propiciat amb el pas dels anys un progressiu abandonament de la superfície de conreus. En aquest cas es passa d’un 5% del territori andorrà fins a un 1,7% del darrer mapa (2012). No obstant això, cal puntualitzar que en les darreres dues o tres dècades aquesta superfície s’ha mantingut; per tant, en els dos últims mapes l’àrea destinada a aquesta activitat ha quedat inalterada.
Les categories de zones urbanes i vies de comunicació són les que han augmentat més percentualment, creixent des de l’any 1948 al 2012 un 839% i un 230% respectivament, o dit d’una altra manera, les zones urbanes s’han multiplicat per més de 9 vegades i les vies de comunicació per més de 3.
Normalment, per tal d’aprofundir en aquests tipus d’estudis sobre l’evolució de les cobertes del sòl, s’usa el càlcul anomenat matriu de canvis. És una taula bidimensional que serveix per comparar dos mapes (en el cas d’Andorra s’utilitzen els dos mapes més distants, els dels anys 1948 i 2012) per tal de saber els canvis que s’han produït entre totes les categories dels dos mapes.
Si s’analitzen algunes de les categories a partir de la matriu de canvis, es pot quantificar com per exemple el bosc s’ha incrementat un 37,1 % (taula 1) i ha guanyat terreny en les zones de matollars (2.310,33 ha), en prats i herbassars (1.581,73 ha) o arbrat clar (1.122,26 ha) entre d’altres.
En el cas de les zones urbanes, durant la segona meitat del segle XX els canvis a nivell polític, econòmic i social, amb un creixement migratori positiu molt notori, converteix aquesta categoria en la que proporcionalment ha crescut més. Aquest fet es pot concretar a partir de la matriu de canvis, la qual determina que aquesta categoria ha crescut ocupant zones de conreus (414,7 ha), zones d’arbrat dens (110,42 ha) o zones de prats i herbassars (70,04 ha) entre d’altres categories en menor incidència.
La categoria de vies de comunicació és una altra de les que ha crescut més (229,6%) i ho ha fet ocupant zones d’arbrat dens (73,35 ha), conreus (65,65 ha) i prats i herbassars (51,19 ha) majoritàriament.
Es pot concloure que durant el període de 1948 a 2012 el territori andorrà ha canviat un 36,9%. La coberta de bosc és la que ha crescut més en termes d’extensió. No obstant això, la dinàmica de canvi entre les cobertes del sòl d’origen antròpic (zones urbanes, vies de comunicació, conreus i zones nues) situades bàsicament en el fons de vall, són les que han constatat un canvi més notable.
Si hi esteu interessats podeu consultar l’informe complet “Evolució de les cobertes del sòl d’Andorra durant el període 1948 – 2012” on hi trobareu tota aquesta informació de forma més detallada.
Tots els mapes de cobertes del sòl d’Andorra estan disponibles en format SIG des de la pàgina web del SIGMA.
La continuïtat del projecte es fonamenta amb l’elaboració de nous mapes. Actualment, està en procés l’elaboració del mapa de cobertes del sòl de l’any 2022, el qual s’afegirà a l’estudi per tal de poder analitzar com va evolucionant el paisatge.
[1] R. Caritg, "Memòria del mapa de cobertes del sòl d’Andorra (MCSA) de l’any 1972. Comparativa amb el MCSA de l’any 1995” CENMA-IEA, 2016, pp. 35.
[2] C. Dalmases, J. A. Burriel, X. Pons, “El Mapa de cobertes del sòl d’Andorra” Revista Hàbitats, 2001, pp. 16.
[3] R. Caritg, “Evolució de les cobertes del sòl d’Andorra durant el període 1972-1995” Revista del CENMA, 2013, pp. 12.
[4] R. Caritg, “Evolució de les cobertes del sòl d’Andorra durant el període 1948-2012” Andorra Recerca + Innovació, 2023, pp. 58.