Estudi de les pastures supraforestals d'Andorra

La particularitat dels paisatges modelats per l’activitat ramadera com els que tenim a Andorra és que avui ens semblen paisatges naturals, però en realitat no ho són. És per això que la ramaderia no té només el paper de criar bestiar, sinó que també contribueix a conservar el paisatge, mantenir les muntanyes i les pastures o prevenir incendis, entre d’altres. Per això la ramaderia i les pastures constitueixen la base fonamental d’un seguit de serveis ecosistèmics de gran importància i amb funcions ecològiques, i encara més en un país on la superfície de pastures supraforestals representa el 40% del territori.

Per a conèixer millor les pastures es va realitzar entre els any 2003 i 2015 una valoració de les pastures d’Andorra amb diversos estudis sobre la producció i la qualitat farratgera, la diversitat florística i les càrregues ramaderes. Aquests estudis es van focalitzar en els sis tipus majoritaris de pastures que hi ha al país i es van realitzar més de 600 inventaris de vegetació en 300 punts de mostreig. Els resultats obtinguts, a més d’un millor coneixement de l’estat general de les pastures, mostren quines són les possibles alternatives d’adaptació i de gestió de les pastures, relacionades amb tres grans aspectes del sistema pastoral: el farratge (millor aprofitament), els ramats (nombre de caps, tipus de bestiar) i l’activitat (calendaris pastorals). L’estudi també pretén servir de base per desenvolupar plans d’ordenament pastoral a les parròquies i per controlar les zones desaprofitades i les afectades de sobrepastura.

L’any 2020 s’ha publicat una monografia sobre les pastures d’Andorra en col·laboració amb el Departament d’Agricultura del Govern d’Andorra, de l’Arxiu d’Etnografia de l’Arxiu Nacional del Govern d’Andorra, i la Universitat de Lleida, on s’exposen els resultats d’aquest projecte i on es dona una perspectiva de l’estat actual de la ramaderia i el pastoralisme de muntanya a Andorra. Concretament, la publicació recull l’evolució que ha tingut el sector agrari i en particular el sector ramader a Andorra al llarg del temps i com s’ha anat adaptant i ha evolucionat en funció de l’entorn socioeconòmic i polític, possibilitant al mateix temps l’estudi de les rutines que se segueixen a les unitats pastorals d’arreu del territori. A més, també ha avaluat la qualitat de les pastures supraforestals, que ha permès identificar les principals espècies vegetals que les configuren i el valor nutritiu que tenen per a la ramaderia. L’obra posa èmfasi en el futur de la ramaderia arran del canvi climàtic i els reptes als quals s’ha d’afrontar, com poden ser els usos del sòl i la continuïtat generacional.

Posteriorment, els resultats d’aquest estudi han motivat que, juntament amb el Departament d’Agricultura del Govern d’Andorra, s'hagi entrat en contacte amb l’INRAE (Institut National de Recherche pour l’Agriculture, l’Alimentation et l’Environnement) de França per estudiar més en detall la qualitat farratgera d’alguns tipus de pastures i de prats de dall, per establir eines d’adaptació de les pràctiques pastorals davant les conseqüències del canvi climàtic. Les conseqüències del canvi climàtic a les zones de muntanya afectaran tant el medi físic com la flora i la fauna. De fet, comencem a observar canvis en la distribució espacial i l’abundància d’algunes espècies, però també variacions en les dates dels esdeveniments estacionals del seu cicle biològic. Tot i que actualment és difícil tenir una idea clara dels efectes que aquest canvi climàtic tindrà en la vegetació dels prats i pastures de muntanya, es creu que es veurà afectada la producció i la qualitat farratgera. Actualment ja s’observa una prolongació de la temporada de creixement, però l’augment de la intensitat de les sequeres a l’estiu provocarà pèrdues de producció. També hi ha un augment d’episodis de gelades després del reinici primaveral de la vegetació, provocant una disminució de la quantitat i la qualitat dels recursos farratgers. En aquest context, és cada cop més important fer un bon ús de la biomassa disponible per limitar les pèrdues, evitar el sobrepastoreig i preservar les espècies vegetals i la seva capacitat de rebrot.

L’estudi es va iniciar al 2020 i es basa en l'anàlisi de mostres d’herba agafades a llarg de tot l’estiu en diverses parcel·les de prats de dall, per analitzar-ne més tard la qualitat farratgera a l’INRAE de Clermond-Ferrand.