Els fongs són un dels grups taxonòmics més desconeguts, tot i que les interaccions biològiques d’aquestes organismes amb altres éssers vius, sobretot els vegetals, s’han demostrat que són vitals pel funcionament dels ecosistemes. La seva funció com a descomponedors capaços de degradar les substàncies més recalcitrants, com la lignina dels vegetals o la quitina dels animals els converteixen en un dels principals organismes que reciclen matèria orgànica. Aquestes activitats tenen un impacte en el cicle del carboni, actuant sobre els embornals naturals de carboni com el sòl. La seva activitat biològica es veurà afectada, com la resta dels éssers vius, per l’impacte del canvi climàtic i també per les deposicions de nitrogen degudes a la contaminació. Això provocarà canvis en la composició fúngica del sòl que afectaran a la vegetació a la qual estan interconnectats i que poden tenir conseqüències imprevisibles en els ecosistemes. Per altra costat, els fongs produeixen serveis ecosistèmics en forma de cossos fructífers (els populars bolets) que són recollits cada temporada i que es converteixen en una font de recursos econòmics al ser un atractiu turístic i d’esbarjo, a part del seu ús com a producte gastronòmic.
L’objectiu general d’aquest projecte és el d’avaluar l’efecte del canvi global en la diversitat i la producció dels fongs productors de bolets en els boscos de pi negre i al límit forestal d’Andorra, ja que les muntanyes del territori mediterrani es preveu que seran dels territoris més afectats pel canvi climàtic.
Un segon objectiu d’aquest estudi és completar la check-list i la llista vermella dels fongs d’Andorra. El projecte de check-list va iniciar-se al 2000 i l’estudi del l’impacte del canvi climàtic en els fongs es va iniciar en base aquest estudi, a partir de l’any 2018.
Per a realitzar aquest estudi s’han establert 49 parcel·les d’estudi de 10x10 metres. Es preveu que amb el canvi climàtic es produeixin variacions en la diversitat i producció dels bolets. Un augment de temperatura podria prolongar la seva producció cap a l’hivern. Per altra banda, unes precipitacions més escasses o més tempestuoses provocaran una reducció de les produccions.
Dels darrers anys podem indicar que hi ha hagut una disminució de la producció anual dels bolets comestibles.
2018 | 2019 | 2020 | 2021 | 2022 | 2023 | |
---|---|---|---|---|---|---|
cep | 5,51 | 0,45 | 0,09 | 1,45 | 2,73 | 0,01 |
rovelló | 17 | 1,83 | 0,45 | 0,43 | 1,31 | 0,01 |
rossinyol | 3,63 | 0,01 | 0,12 | 0,37 | 0,05 | 0,01 |
Paral·lelament a la recerca dels cossos fructífers, s’ha establert un protocol per avaluar la diversitat de fongs al sòl a partir de mostres de terra mitjançant la tècnica de metabarcoding. El metabarcoding és una tècnica que utilitza seqüenciació d'ADN per identificar i estudiar la diversitat de diversos grups d’organismes, en el nostre cas dels fongs, en mostres ambientals. Aquest mètode implica analitzar una regió específica del genoma fúngic per identificar les espècies presents en la comunitat.
[1] M. Niell, A. Valverde, J. Girbal, “Addicions al catàleg micològic d’Andorra. I.” Revista Catalana de Micologia, 38: 21-30. 2017.
[2] M. Niell, C. Pladevall, “Primera aproximació a una llista vermella dels fongs d’Andorra.” Revista Catalana de Micologia, 39: 39-64. 2018.
[3] M. Niell, A. Valverde, J. Girbal. “Addicions al catàleg micològic d’Andorra II.” Revista Catalana de Micologia, 39: 23-38. 2018.
[4] M. Niell, A. Valverde, B. Claramunt, “Addicions al catàleg micològic d’Andorra III. Fongs nous o poc citats a Andorra.” Revista Catalana de Micologia, 40: 75-85. 2019.
[5] M. Niell, A. Valverde, B. Claramunt, “Addicions al catàleg micològic d’Andorra IV. Fongs nou o poc citats a Andorra.” Revista Catalana de Micologia, 41: 33-44. 2020.