WEAP-Andorra

Un dels fruits del projecte europeu "PIRAGUA - Avaluació i prospectiva dels recursos hídrics dels Pirineus en un context de canvi climàtic, i mesures d'adaptació amb impacte en el territori" va ser la construcció del model WEAP-Andorra. Aquest modelitza el cicle hidrològic i la gestió del recurs hídric del país, permetent estimar els cabals a diferents punts de la conca del riu Valira [1]. El present projecte es centra en el manteniment, actualització i explotació del model WEAP-Andorra amb l'objectiu de donar suport a la planificació de polítiques entorn al recurs hídric d'Andorra. 

La modelització dels recursos hídrics i la seva futura evolució futura s'aborda mitjançant l'eina integrada de simulació hidrològica WEAP (Water Evaluation and Planning), una eina de l'Stockholm Environment Institute que permet abordar qüestions com les anàlisis de demanda sectorial, la conservació de l'aigua, els drets d'aigua i les prioritats d'assignació, les simulacions de flux dels rierols, les operacions dels embassaments, la generació d'energia hidroelèctrica, la càrrega de contaminació i les anàlisis de cost-benefici dels projectes. WEAP opera sobre el principi bàsic d'un balanç hídric i es pot aplicar a una sola conca o sistemes complexos de conques fluvials transfrontereres. A més, WEAP pot simular una àmplia gamma de components naturals i d'enginyeria d'aquests sistemes, incloent-hi l'escolament de pluja, el flux base i la recàrrega d'aigua subterrània a partir de la precipitació.

En el cas del WEAP-Andorra, aquest estima l’equilibri hídric a la conca del riu Valira (considerant les conques de nivell dos) des de 2015 fins al 2050 en un interval de temps mensual. L’algoritme principal de WEAP és un balanç hídric resolt espacialment, que equilibra l’oferta i la demanda d’aigua a cada node i connexió del sistema [2].

Actualment, WEAP-Andorra permet fer projeccions futures de cabal en escenaris futurs. Alguns dels exemples dels escenaris poden ser: el creixement o reducció de la població i del seu consum, l’augment de la temperatura ambiental, l’augment o reducció de la demanda del sector turístic, la regulació de diferents cabals ecològics, o la introducció de períodes de sequera, entre d’altres.

Aquest és un model viu dissenyat per estudiar els efectes del canvi global sobre els cabals dels rius andorrans, la demanda d'aigua i el seu abastiment [3]. L'objectiu d'aquest projecte és mantenir-lo i millorar-lo amb el temps, aportant resultats d'utilitat no només en l'àmbit de la recerca sinó també com a suport a estudis de consultories o enginyeries del país, com és el cas dels estudis de càrrega màxima parroquial [4], [5].

[1] O. Travesset-Baro, M. Domènech, C. Pesado-Pons, M. Pons, "Evolución de los usos de los recursos hídricos y posibles tensiones bajo escenarios de cambio climático en Andorra", Actividad 4.7- Desarrollo y puesta en marcha de estrategias de adaptación, 2022.

[2] B. Höllermann, S. Giertz, and B. Diekkrüger, “Benin 2025—Balancing Future Water Availability and Demand Using the WEAP ‘Water Evaluation and Planning’ System,” Water Resour. Manag., vol. 24, no. 13, pp. 3591–3613, Oct. 2010, doi: 10.1007/s11269-010-9622-z.

[3] M. Domènech, O. Travesset-Baro, C. Pesado-Pons, J. I. López-Moreno, and M. Pons, “Effects of global change on streamflow, water demand and supply: a case study from the Pyrenees”, In review at Water Resources Management, 2024.

[4] M. Domènech, O. Travesset-Baró, Projeccions de cabal a l’horitzó 2050 a diferents conques segons el model hidrològic WEAP-Andorra, 2023.

[5] M. Domènech, O. Travesset-Baró, Projeccions de cabal a l’horitzó 2050 a diferents conques segons el model hidrològic WEAP-Andorra - La Massana, Encamp, Sant Julià de Lòria i Andorra la Vella, 2024.