Cabals ambientals

Les projeccions de canvi global a Andorra (augment de població, augment de demanda energètica, reducció dels cabals, etc.), fan necessari desplegar polítiques, plans i programes per assegurar la protecció dels ecosistemes riparis, però també per mantenir l’abastiment del recurs hídric, així com l’aprofitament hidràulic per a la generació d’energia en els proper anys. En aquest sentit, la fixació d’un règim de cabals ambientals és un dels instruments clau que ha de permetre una ordenació dels usos que faci compatible la conservació de la qualitat ambiental i la transició energètica. La qualitat ambiental que cal mantenir al sistema ripari ha de tenir com a referent el bon estat ecològic (o com a mínim acceptable), tal com preveu la Directiva Marc de l’Aigua (DMA) (2000/60/CE).

L’obtenció del règim de cabals ambientals, segons exposa la Comissió Europea [1] , i altres treballs [2], [3] , es pot abordar a partir de tres agrupacions de mètodes:

• Mètodes basats en sèries hidrològiques històriques
• Mètodes basats en discussió i anàlisi hidrològica
• Mètodes basats en respostes biològiques

La Comissió Europea [1] i la literatura científica recent [4] també defineix la metodologia híbrida i la holística, que combina dos o tres agrupacions dels mètodes exposats, a més de la incorporació de paràmetres lligats a usos socials i econòmics.

En el cas d’Andorra, on no es disposa de sèries hidrològiques llargues, ni d’estudis ecològics dels rius integrals i exhaustius, es fa difícil escollir un sol mètode amb garanties per determinar el cabal ambiental dels diferents trams de la xarxa fluvial. Per tant, es proposa treballar en el desenvolupament d’una metodologia híbrida pel seu càlcul. Aquesta metodologia es basa en un mètode hidrològic, el càlcul del cabal base de manteniment [5] i de la seva correcció en funció de variables hidromorfològiques, biològiques i socioeconòmiques. En aquest sentit, el mètode hidrològic basat en el càlcul del cabal base de manteniment és un dels més utilitzats recentment, i l’escollit per la Confederación Hidrogràfica del Ebro (CHE), i per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

Com a complement dels càlculs dels cabals base de manteniment es durà a terme una catalogació dels règims hidrològics dels trams de riu de la xarxa fluvial andorrana, i també una avaluació aproximada dels seus impactes. Finalment es dedicarà una part de l’estudi a preveure com seran els règim hidrològics en un horitzó 2050 i sota escenaris de canvi global, així com un escenari de sequera extrema.

Per tot plegat, en aquest projecte es desenvolupa la metodologia i el càlcul del règim de cabals ambientals per Andorra, adaptat a la naturalesa hidromorfològica, biològica i socioeconòmica de cada tram i incorporant l’estacionalitat.

[1] European Commission, Ecological flows in the implementation of the Water Framework Directive. 2015.

[2] M. Dunbar, “Overseas approaches to setting river flow objectives.” Environment Agency, 1998., p. 90, 1998.

[3] L. Chaves, A; Picado, J; Krasovskaia, I; Gottschalk, “Linking annual cycles of ecological indicators with statisticalflow descriptors for environmental flow assessment,” Resour. Link. Annu. cycles Ecol. Indic. with Stat. flow descriptors Environ. flow, no. 340, pp. 327–334, 2010.

[4] G. Cosic-Flajsig, I. Vuckovic, and B. Karleuša, “An innovative holistic approach to an e-flow assessment model,” Civ. Eng. J., vol. 6, no. 11, pp. 2188–2202, 2020, doi: 10.28991/cej-2020-03091611.

[5] J. Alcazar Montero, “El método del Caudal básico para la determinación de Caudales Mantenimiento Aplicada al Ebro,” Tesis, p., 2007.