Baròmetre Andorra - Europa

L'objectiu d'aquest projecte és construir, desenvolupar i alimentar una eina per a l'anàlisi integral de quin és l'estat d'opinió sobre les relacions entre Andorra i Europa i, de manera especial (en el marc de la negociació de l'acord d'associació), sobre les relacions del Principat amb la Unió Europea. Es tracta d'una informació clau que pot resultar d'interès tant per a la societat civil andorrana com per a la comunitat científica internacional, que disposaria d'un cas d'estudi més sobre el suport o l'oposició a processos d'integració regional.

L'associació d'Andorra amb l'UE és una política amb implicacions estructurals, de gran rellevància pel país, que ocupa un lloc privilegiat en les agendes política i mediàtica i que afecta de manera transversal a actors de tota la societat andorrana. Aquesta complexitat fa necessària que l'aproximació a l'anàlisi de l'estat d'opinió sobre una eventual associació d'Andorra amb l'UE sigui integral i vagi molt més enllà d'una enquesta –repetida amb més o menys freqüència– a una mostra aleatòria de la població. Així, el baròmetre Andorra - Europa pretén ser una eina de màxims tant pel que fa al què (allò que es pretén analitzar) com al qui (els actors a qui es vol consultar) i al com (la metodologia i la diversitat d'eines i tècniques utilitzades). Desgranem-ho a poc a poc.

Quan parlem d'analitzar l'estat d'opinió de la societat andorrana, ho entenem, doncs, en sentit ampli. D'una banda, perquè incloem dins l'abast d'aquest concepte el coneixement (sabem que s'està negociant un acord d'associació?; sabem en què consisteix?, etc.); els valors (ens sentim europeus?; ens reconeixem en els valors de l'UE?; etc.), l'interès (ens genera interès una eventual associació amb l'UE?), les actituds (estem d'acord amb una possible associació amb l'UE?; en quin grau?; etc.), els comportaments (de quina manera tenim pensat canalitzar o articular el nostre suport o la nostra oposició al projecte?) i els neguits (què ens amoïna de tot aquest procés?; quina informació ens manca?; què podria fer canviar la nostra posició?; etc.) de tots els actors consultats. Però també entenem en sentit ampli el concepte d'estat d'opinió a l'hora de definir els actors socials de qui ens interessarà l'opinió i que comprenen la població en general, la ciutadania amb dret de vot, col·lectius específics (joves, sectors professionals específics, etc.), actors clau en la negociació, mitjans de comunicació, opinadors públics, forces polítiques, etc.

Per copsar correctament l'opinió de tots aquests actors en relació a tots els aspectes esmentats serà necessària la triangulació de diferents tècniques de recollida d'informació tant quantitativa com qualitativa. D'aquesta manera, les principals fonts d'informació que es faran servir seran:

• enquestes amb mostres aleatòries representatives de l'estructura social de la societat andorrana (amb diferents onades d'enquesta de com a màxim 6 mesos de separació entre elles –eventualment compensades amb un sistema d'enquesta contínua a un panel creat ad hoc per al baròmetre– i incloent preguntes específiques a cada onada i preguntes comunes que ens permetin, més enllà d'una comparació internacional, una comparació longitudinal, aprofitant aquí de manera específica les preguntes formulades anteriorment a l'enquesta d'opinió política i a l'observatori del grup d'estudis sociològics d'Andorra Recerca + Innovació)
• entrevistes amb actors clau o amb individus de col·lectius específics
• grups de discussió amb actors clau o amb individus de col·lectius específics
• anàlisi de les opinions publicades a les xarxes socials i a fòrums digitals
• anàlisi de l'opinió publicada (editorials, articles d'opinió, tertúlies, entrevistes i declaracions a la premsa d'actors clau que es refereixin a la negociació de l'acord d'associació)
• anàlisi dels posicionaments i els discursos dels diferents actors institucionals, polítics, econòmics i socials relatius a l'acord d'associació (discursos oficials, manifestos, programes electorals, etc.)

El tractament analític conjunt de tota la informació obtinguda ha de permetre la creació de dos tipus de productes principals: bases de dades completes, ben estructurades, alimentades regularment i consultables a partir de múltiples paràmetres; i informes i articles que integrin l'anàlisi de tota la informació recollida, ja siguin informes generals o temàtics.

Donada la importància d'un baròmetre d'aquest tipus de recollir la informació de manera sistemàtica, es començarà a recollir informació un cop tancat el disseny dels diferents estudis implicats. Per tant, totes les dades es començaran a recollir a partir del mes de gener del 2022, renunciant –llevat d'algunes excepcions justificades– a una recollida retrospectiva de l'estat d'opinió d'anys anteriors.

Pel que fa a les dificultats principals dels estudis que han d'alimentar el baròmetre, les dues principals són, d'una banda, la mateixa realització d'estudis d'opinió en un context limitat demogràficament (sobretot pel que fa a la població amb dret a vot), dels quals és més difícil extreure'n mostres altament representatives, i, de l'altra, el repte de fer aflorar l'opinió dels outsiders respecte a la dels insiders i de les persones actualment menys concernides per un acord d'associació que encara és percebut de manera abstracta per una part de la població.

Malgrat aquests dos obstacles, l'objectiu d'aconseguir un diagnòstic periòdic el més complet possible sobre l'estat d'opinió de la societat andorrana sobre les relacions amb l'UE no només és necessari sinó que també és possible.