Preguntes freqüents

El grup de sociologia d’Andorra Recerca + Innovació és un grup d’investigació social format per set persones i col·laboradors externs que té la finalitat de realitzar estudis de qualitat que ajudin a entendre la complexitat de la societat andorrana. Entre les principals línies de recerca hi ha: els sondejos d’opinió (com l’observatori i l’enquesta política), el recull i anàlisi de dades (observatori social i de la igualtat, observatori de la infància i l’observatori de la joventut) i estudis de recerca propis (les relacions transfrontereres, assetjament escolar, dependència, l’enquesta mundial de valors (WVS), la immigració a Andorra, etc.) sociologia.ad

L’enquesta és una de les eines metodològiques que s’utilitzen per dur a terme investigacions de caire quantitatiu. Es tracta d’un recurs que permet recollir informació i opinions sobre temàtiques concretes mitjançant un qüestionari (pregunta-resposta) que prèviament s’ha dissenyat d’acord als principis d’aleatorietat i representativitat, de manera que els resultats puguin ser extrapolats a la població amb el mínim marge d’error possible.

Els objectius d’una enquesta són, d’una banda, recollir informació per descriure les característiques, comportaments o actituds d’un segment de la ciutadania envers una temàtica concreta per tal de poder configurar perfils de població. I d’altra banda, per buscar explicacions a aquestes tendències i extreure’n conclusions. Aquest fet permet generar un seguit d’informes que esdevenen de gran utilitat tant per a l’Administració com per d’altres entitats i organismes a l’hora de dissenyar polítiques públiques, mesurar nivells de satisfacció envers un servei o millorar estratègies de comunicació.

El qüestionari de l’enquesta ha d’estar curosament elaborat en contingut i forma. Ha de contenir preguntes breus i fàcils de comprendre formulades de manera neutra i evitant preguntes ambigües. En definitiva, el qüestionari estableix l’ordre en el qual s’han de fer les preguntes i assegura que totes les preguntes es formulin de la mateixa manera.

Entre els avantatges de l’enquesta telefònica trobem que els investigadors/es poden controlar la forma en la qual es formulen les preguntes i ser més exhaustius. Un altre dels avantatges és que es pot assegurar més fàcilment l’anonimat i confidencialitat de les dades proporcionades, alhora que permet la repetició d’intents de localització dels individus. L’enquesta telefònica també té l’avantatge de ser més ràpida i tenir menys costos. Finalment, com un dels principals avantatges, les enquestes telefòniques permeten escollir mostres aleatòries i representatives del conjunt de la població d’una manera ràpida, ja que actualment la pràctica totalitat de la població utilitza telèfons mòbils o fixes.

Durant l’enquesta s’anirà recollint informació rellevant per a l’estudi mitjançant dos tipus de preguntes:

1. Preguntes obertes: Són preguntes amb resposta lliure en les quals no hi ha respostes predeterminades.
2. Preguntes tancades: En aquest tipus de preguntes les respostes estan limitades i acotades. La persona enquestada respon una (o vàries en el cas de les multiresposta) de les alternatives que se li ofereixen.

Les enquestes telefòniques d’AR+I sempre es realitzen des del mateix número, que és el 707015. L’enquestador s’ha d’identificar i nomenar el centre des del qual fa la trucada. Un cop presentada la institució, s’explica que la informació recollida durant la trucada és confidencial i anònima.

Aquestes preguntes serveixen els investigadors per poder identificar grups homogenis durant l’anàlisi de la informació.

El treball de camp és du a terme durant aproximadament dues setmanes, tot i que pot dependre de la mida de la mostra i de la disponibilitat d’enquestadors i enquestadores.

El sistema està automatitzat i respon a les sigles CATI (Computer-Assisted Telephone Interviewing): el número de telèfon seleccionat surt a l’atzar a través d’un programa informàtic que manté en l’anonimat el propietari de la línia. La persona que respon el telèfon pot ser que no sigui finalment seleccionada per respondre l’enquesta si no s’adequa a les quotes fixades (característiques de la població que es volen representar) o a altres paràmetres fixats a l’estudi.

Vostè rep una trucada per contestar a una enquesta quan el sistema que fem servir selecciona, de forma aleatòria i a l’atzar, el seu número de telèfon dins del ventall possible de números existents al Principat d’Andorra. Aquest llistat no ens l’ha facilitat Andorra Telecom, sinó que l’hem confeccionat a partir de les franges on sabem que existeixen tots els números de telèfon fixos i mòbils al Principat d’Andorra. Mitjançant un sistema automatitzat es genera tot el barem de telèfons possible que podrien existir al Principat i es registren en una base de dades (des del +376 300 000 fins al +376 899 999).

L’univers és tota la població d’Andorra a partir de 18 anys que viu en una llar amb telèfon fix o que tenen un telèfon mòbil.

Per respondre l’enquesta, la persona que respon al telèfon ha de ser major d’edat, viure en una llar amb telèfon fix o tenir un telèfon mòbil, reunir les característiques de la població que es vol representar dins de tota la població d’Andorra i adequar-se als paràmetres fixats a l’estudi.

Les trucades es fan amb marcatge automàtic a través del sistema CATI (Computer-Assisted Telephone Interviewing). És tracta d’un sistema que selecciona números telefònics generats a l’atzar per un programa informàtic que manté en l’anonimat el propietari de la línia.

Pel que fa a les enquestes telefòniques, tant les variables que puguin incloure informació personal de la persona com les gravacions que s’utilitzen per al control de qualitat, s’esborren un cop finalitza el projecte.

Els informes de les enquestes els podeu trobar a la nostra web http://ari.ad i sociologia.ad El termini de publicació no serà superior a tres mesos després de la realització del treball de camp.

Sortegem una tablet entre aquelles persones que contesten les enquestes telefòniques. El sorteig es duu a terme en finalitzar el treball de camp.

D’altra banda, les seves respostes també contribueixen i ajuden a obtenir una millor visió sobre la temàtica que s’estigui tractant en el moment, de manera que es pugui emfatitzar sobre problemàtiques i aspectes concrets per tal que les Administracions o els organismes pertinents (si ho creuen escaient) apliquin mesures i modificacions d’acord a les necessitats sondejades.

Per a una enquesta a unes 750 persones el marge d’error per al conjunt de la mostra, i en el supòsit d’una selecció aleatòria simple, és del +/-3,6%, amb un nivell de confiança del 95,5% i sota la hipòtesi de màxima indeterminació (P=Q=50).

Com a exemple per llegir els resultats d’una enquesta amb aquests paràmetres, si un 50% de la mostra escollida té una opinió en una pregunta, estadísticament el que vol dir és que el resultat que es pot inferir al conjunt de tota la població del país és que entre un 46,4% i 53,6% de pensa d’aquesta manera, amb una probabilitat del 95,5% (de cada 100 casos que es faci aquesta mateixa enquesta amb diferents mostres escollides aleatòriament, 95,5% estarien els resultats dins d’aquest ventall de marge d’error).

A més, el marge d’error varia estadísticament, com veurem al següent apartat, amb el percentatge de persones que contesten una opció o una altra en una pregunta dicotòmica (P=Q=50 significa quan la meitat dels casos contesta una opció i l’altra meitat una altra, sent aquest cas on el marge d’error és més elevat).

Per interpretar correctament els resultats d’una enquesta cal tenir en compte que són estimacions fetes a partir d’una mostra extreta de la població total i que el seu valor està afectat per l’error de mostreig. Així, la seva exactitud depèn de tres factors:

• La mida de la mostra (o de la part de la mostra analitzada): per una mateixa població, en les mostres amb més persones enquestades, el marge de desviació de la mostra envers la població és més petit
• La variància de la població: expressada en termes probabilístics, refereix a les proporcions de distribució bipolar d’un factor en la població. La variància màxima es dona quan aquesta distribució és equiprobable (p=50% i q=50%). Aleshores, l’error estadístic de la mostra és més gran.
• El nivell de confiança que s’estableix: a nivells de confiança més restrictius (nivells més alts) el marge d’error estadístic és més gran.

Per exemple, en una mostra de 500 persones que responen a una pregunta, en el cas més desfavorable que el resultat sigui del 50%, i establint el nivell de confiança del 95,5%, el marge estadístic  és ±4,5% sobre l’esmentat 50% observat. Això significa que el resultat per a la població total es troba en una forquilla entre el 45,5% i el 54,5%.

Així doncs, els percentatges observats són vàlids dins els límits dels marges d’error estadístic sempre que es refereixen a tota la mostra, mentre que si només es considera una part de la mostra analitzada el marge d’error augmenta.

Per una altra part, al creuar les diferents variables[1] en les taules de contingència, interessa saber com es distribueix una variable (la que es vol explicar o dependent, perquè se suposa que depèn d’una altra variable) en les diferents categories de l’altra variable (independent o explicativa), per establir quina relació hi ha entre aquestes dues variables, és a dir, si hi ha associació entre les variables o si són independents. Hi ha associació entre dues variables quan la distribució dels valors d’una variable (dependent) canvia en les diferents categories de l’altra variable (independent) amb un nivell suficient de correlació, i hi ha independència quan la distribució dels valors de la variable dependent no varien en les diferents categories de la variable independent, o ho fa a un nivell de correlació molt baix. Les proves estadístiques indiquen si hi ha associació entre les variables o si degut a l’error de la mostra les diferències en la distribució dels valors no són significatives (i per tant no podem entendre que hi ha una associació rellevant).

Per exemple, en moltes taules s’observen diferències en els percentatges en les respostes a una qüestió entre homes i dones o entre els diferents grups d’edat, però si els resultats de les proves estadístiques no són significatius vol dir que no es pot provar que el gènere o l’edat de les persones sigui la causa d’aquestes diferències (no es poden considerar el gènere o l’edat com a factors explicatius d’aquestes diferències), tot i les tendències apuntades en la mostra donada.

Cal remarcar, finalment, que aquesta associació –quan es dona– és merament estadística, i per tant requereix una interpretació posterior a l’hora d’establir eventuals mecanismes de causalitat.