Un estudi internacional indica que els rius dels Pirineus podrien reduir el seu cabal fins a un 15% l'any 2040
I més d'un 20% fins a final de segle
El projecte PIRAGUA, coordinat pel Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i desenvolupat en col·laboració amb diversos organismes de França, Andorra i Espanya, presenta dues monografies en les quals s'analitza l'estat present i futur dels recursos hídrics dels Pirineus i les seves regions (País Basc, Navarra, Aragó, Catalunya, Andorra, Nouvelle Aquitaine i Occitània) en el context del canvi climàtic i global, i es plantegen mesures d'adaptació per a la seva gestió.
Els rius dels Pirineus tindran cabals més baixos, poden reduir la seva aportació fins a un 15% en l'horitzó de 2040, i més d'un 20% a finals de segle. Aquesta és una de les principals conclusions de PIRAGUA, un projecte internacional que constata la reducció progressiva dels recursos hídrics dels Pirineus al llarg de les darreres dècades i en què han participat organismes de França, Espanya i Andorra sota el programa Interreg POCTEFA 2014-2020. Els resultats s'han presentat en dues monografies: el primer volum analitza l'estat present i futur dels recursos hídrics dels Pirineus, mentre que el segon proposa mesures d'adaptació al canvi climàtic i als canvis en les demandes hídriques en la gestió d'aquests recursos.
L'anàlisi de les dades de cabals dels rius en règim natural revela que en les últimes dècades s'ha produït una disminució generalitzada de tots els indicadors de recursos hídrics. Aquests canvis es deuen tant a causes climàtiques (principalment l'augment de les temperatures, ja que l'evolució de les precipitacions presenta una major incertesa) com a canvis recents en els usos del sòl, principalment a l'augment de la coberta vegetal a causa de l'abandonament d'activitats agropecuàries a les muntanyes. D'altra banda, la utilització de models de simulació forçats per un ampli conjunt de projeccions climàtiques futures mostra que, en les pròximes dècades, els rius de la vessant francesa són els que experimentaran una disminució més acusada dels cabals, encara que també en la vessant sud, sobretot a la part central i oriental, hi haurà descensos.
A nivell estacional, els cabals alts característics de la fusió nival s'han anat avançant en l'estació, mentre que els estiatges s'han fet progressivament més llargs i accentuats. En aquest sentit, les simulacions mostren de manera consistent una reducció important de la precipitació en forma de neu, així com una disminució del pes relatiu de la fusió nival en la generació de cabal.
Una de les principals causes de la reducció dels cabals és l'increment mitjà de la temperatura anual al territori pirinenc, que ha estat de 0,8 ºC durant el període 1981-2010. L'augment de temperatura ha estat més accentuat a la regió central dels Pirineus (conques del Gàllego, Cinca i Ésera) i a la més oriental, així com a la vessant nord, i per estacions l'increment ha estat més acusat a la primavera i a l'estiu.
Aquests canvis s’aprecien en ambdues vessants de la serralada, i configuren un escenari de reducció de la generació de recursos hídrics que ja s'ha anat consolidant en les últimes dècades i que pot accentuar-se en el futur de complir-se les projeccions climàtiques, ja que indiquen un increment clar de les temperatures als Pirineus al llarg del segle XXI. Segons explica el líder del projecte PIRAGUA i investigador de la PTI Clima y Servicios Climáticos del CSIC, Santiago Beguería, "els resultats dels models mostren de manera molt consistent que en el futur els Pirineus seran més càlids i secs, amb un augment general de l'aridesa tant a l'espai com al temps, llevat de les zones més elevades. En termes generals, es produirà una disminució progressiva de l'aportació anual dels rius pirinencs, que s'accentuarà a mesura que avanci el segle i que és més acusada en l'escenari d'emissions més pessimista".
Pel que fa a l'anàlisi de la precipitació, no s'aprecia un senyal de canvi tan robust com el de les temperatures en les últimes dècades, ja que gairebé no hi ha tendències significatives. Els majors descensos de precipitació, i els únics significatius, es van donar a la part central dels Pirineus i a la conca del Bidasoa, amb baixades de fins a 30 mm per any. No obstant això, s'han observat tendències positives (augment de precipitació en el període analitzat) a les parts altes del sistema de la Gave de Pau i al Pirineu central.
Mesures d'adaptació
Beguería recorda que els Pirineus "tenen una importància excepcional pel que fa a la generació de recursos hídrics que excedeix amb escreix l'àmbit de la pròpia serralada, ja que els recursos hídrics dels Pirineus alimenten les necessitats d'aigua per a l'agricultura, la indústria i l'abastament d'una àmplia regió que s'estén pels seus piemonts". A més -apunta- "l'aigua té una importància ecològica i paisatgística fonamental". Per això, i a la vista dels resultats de l'anàlisi dels registres i de les simulacions futures, aquests resultats posen de relleu la importància i la necessitat d'abordar l'adaptació al canvi climàtic en l'àmbit de la gestió dels recursos hídrics dels Pirineus, tant a escala local com de conca i fins i tot de serralada. Per aquest motiu, el segon dels volums que ara es presenten es centra en identificar i proposar accions d'adaptació al canvi climàtic en relació amb el recurs "aigua" al territori dels Pirineus i en la seva àrea d'influència. Tot això en estreta col·laboració amb els actors locals, amb els quals es van dur a terme set casos d'estudi, a raó d'un per regió.
Entre les mesures comunes o transversals destaquen les solucions basades en la natura, orientades a mantenir i fins i tot reforçar els serveis ecosistèmics (aquells que proporciona un ecosistema a la societat), i per això representen una alternativa sostenible, i en ocasions menys costosa, que les inversions tecnològiques o la construcció i manteniment d'infraestructures. Per exemple, els investigadors proposen establir espais de prioritat hidrològica en aquelles parts del territori que tenen un paper molt destacat en la provisió de serveis de regulació hidrològica, i la prioritat de gestió d'aquests ha de ser garantir la disponibilitat, en espai i temps, dels recursos hídrics, segons criteris de quantitat i qualitat.
Com a mesura d'adaptació fonamental, es planteja promoure la participació ciutadana i considerar tots els actors implicats, ja que els habitants locals i els usuaris dels recursos hídrics són els principals afectats i els que coneixen millor les característiques del territori i les seves necessitats. "Entenem que desenvolupar un diàleg entre ciència i societat és indispensable per impulsar una acció eficaç i compartida per a l'adaptació al canvi climàtic als Pirineus", conclou Beguería.
“La confluència del canvi climàtic i d’un model socioeconòmic basat en un ús intensiu de l’aigua podria amenaçar la sostenibilitat futura dels recursos hídrics a Andorra”, afirma Oriol Travesset Baró, investigador d’Andorra Recerca + Innovació i coordinador del cas d’estudi del projecte PIRAGUA realitzat en territori andorrà. “Els resultats de l'anàlisi apunten a una disminució important dels cabals en el futur. El patró de canvis estacionals previst en les conques andorranes es caracteritza per un avenç del desglaç, un augment del cabal als mesos d'hivern i una reducció de recurs concentrada entre mitjans de primavera i estiu. La màxima reducció de cabal serà a l'estiu, quan seran clarament inferiors als actuals”, argumenta Travesset, per concloure que l’estiu “serà el període més vulnerable i en què caldrà destinar més recursos per avaluar l'impacte en les funcions ecosistèmiques de determinats trams dels rius”.
El projecte PIRAGUA ha estat cofinançat al 65% pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) a través del Programa Interreg V-A Espanya-França-Andorra (POCTEFA 2014-2020). Hi han participat la Agencia Estatal Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), el Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS), la Universidad del País Vasco / Euskal Herriko Unibertsitatea (UPV / EHU), Andorra Recerca + Innovació (AR+I), l'Institut National de Recherche pour l'Agriculture, l'Alimentation et l'Environnement (INRAE), el Bureau de Recherches Géologiques et Minières (BRGM), l'Instituto Geológico y Minero de España (IGME), la Universitat de Barcelona (UB), i la Fundació Observatori de l'Ebre (OE).