Un 32% d’andorrans va decidir el seu vot durant la campanya electoral

L’Àrea de Sociologia d’Andorra Recerca Innovació ha elaborat, per primera vegada, una enquesta política postelectoral, arran de les eleccions generals celebrades al Principat el passat 2 d’abril

L’Àrea de Sociologia d’Andorra Recerca Innovació ha elaborat, per primera vegada, una enquesta política postelectoral, arran de les eleccions generals celebrades al Principat el passat 2 d’abril. El treball de camp s’ha dut a terme entre el 15 de maig i l’1 de juny d’aquest 2023, mitjançant enquestes telefòniques realitzades a la població del país major de 18 anys. La mostra està formada per 1.205 persones (805 de nacionalitat andorrana i 400 d’altres nacionalitats) escollides de manera aleatòria. Hi ha sobrerepresentació de nacionals andorrans per poder obtenir una mostra representativa de les persones amb dret de vot.

Gairebé un 62% dels enquestats de nacionalitat andorrana diuen que la política els interessa “molt” (13%) o “bastant” (49%), davant d’aquells que responen “poc” (27%) o “gens” (11%). La proporció d’enquestats andorrans que diuen que la política els interessa molt o bastant ha augmentat nou punts respecte de l’enquesta preelectoral feta també aquest 2023, assolint així el percentatge més alt dels darrers deu anys.

Un 24% dels enquestats responen que no hi ha cap polític que els mereixi confiança i un 22% o no ho sap, o no contesta. Per contra, un 27% contesten Xavier Espot; un 8%, Cerni Escalé; un 6%, Carine Montaner i un 2,5%, Pere López, seguits en menor proporció d’altres polítics.

Prop d’un 54% dels enquestats andorrans diuen que estan “bastant” o “molt” satisfets amb el funcionament de la democràcia al país. Un 37%, opinen que estan “poc” o “gens” satisfets, i un 8%, “ni satisfets ni insatisfets”. El percentatge d’aquells que responen estar “molt” o “bastant” satisfets ha augmentat nou punts respecte de l’enquesta del 2022.

Un 65% de les persones enquestades de nacionalitat andorrana diuen que van seguir la campanya electoral de les darreres eleccions del 2 d’abril amb “molt” (19%) o “bastant” (46%) interès, mentre que un 34% la va seguir amb “poc” (23%) o “gens” (11%) interès. Segons la percepció dels enquestats de nacionalitat andorrana, el tema més debatut pels partits que es presentaven als comicis ha estat l’habitatge (61%), a molta distància de les altres respostes.

Els mitjans de comunicació que més han utilitzat els enquestats de nacionalitat andorrana per seguir la darrera campanya electoral, amb una freqüència de cinc dies a la setmana o més, són els diaris, ja siguin en format paper o digital (47%), seguits d’internet i les xarxes socials (35%) i la televisió (30%), mentre que la ràdio és el mitjà menys esmentat (12%).

Preguntats per si la campanya electoral els va acabar de fer decidir el seu vot o si ja el tenien decidit abans de la campanya, la majoria d’enquestats de nacionalitat andorrana (62%) responen que ja el tenien decidit, mentre que un 32% diuen que la campanya els va fer acabar de posicionar-se.

Un 24% dels enquestats andorrans diuen que senten més simpatia o consideren més proper a les seves idees Demòcrates per Andorra; un 19%, per Concòrdia; un 12%, pel Partit Socialdemòcrata; un 7%, per Andorra Endavant; un 2%, per Liberals d’Andorra; un 1,5%, per Acció i un 1%, per SDP. Les variacions més destacades en la simpatia pels diferents partits entre l’enquesta realitzada unes setmanes abans de les eleccions i l’actual, és un augment en el percentatge d’enquestats que diuen que senten simpatia per Concòrdia (que passen d’un 6% a un 19%) i per DA (d’un 20% a un 24%), mentre que la resta de partits mantenen pràcticament els mateixos percentatges.

Finalment, nou de cada deu enquestats diu que si pogués votar a les eleccions d’Andorra ho faria, mentre que el 8% respon que no.

Consulta l'informe de l'enquesta postelectoral

Consulta la presentació de l'enquesta postelectoral

Joan Micó és coordinador de l'àrea de sociologia d'AR+I