La tardor del 2022 va arribar amb un retard d’entre 2 i 3 dies al Pirineu, quan serà la d’enguany?
Ajuda’ns amb les observacions i participa al Phénoclim: un projecte de ciència ciutadana sobre com s’adapta la vegetació al canvi climàtic
Phénoclim és un projecte transfronterer que busca analitzar les dates setmanals per mitjà de les quals una selecció acurada d’espècies d’arbres i arbustos experimenta canvis en el seu desenvolupament de creixement.
Canvis fenològics de la primavera, com la sortida de les fulles, la sortida de les flors... o canvis fenològics de tardor, com el canvi de color de fulles en els caducifolis o la seva caiguda.
Resultats de la primavera 2023
L’índex de primavera s’ha vist desplaçat 1 dia i mig de mitjana al conjunt dels Alps, quan la temperatura a la zona va augmentar +0.6ºC la primavera, i +0.8ºC l’hivern de 2023 a França (Font: Méteo-France).
El fet és que les dades de Phénoclim registrades als Pirineus, han sigut poc representatives i s’han perdut algunes observacions habituals, pel que no s’ha pogut calcular l’índex per manca de dades. A Andorra vam tenir la 1a primavera més càlida des del període de referència (Font: Andorra Recerca + Innovació), així que podríem suposar que la primavera fenològica, com als Alps, també s’hauria retardat al nostre país. Una de les causes que podrien contribuir també a aquest retard és el fet que l’hivern 2023 també va ser càlid (el 3r hivern meteorològic més càlid a l’estació de Central-FEDA, amb 2,3ºC per sobre de la mitjana climàtica pel període de referència 1981-2010).
Les plantes necessiten uns períodes de fred perllongats per realitzar l’aturada hivernal pròpia de les nostres latituds, i per després 'conèixer' que l’hivern ha passat i començar a desenvolupar els processos primaverals. Si els hiverns no tenen aquests períodes freds, s’estima que la vegetació podria retardar la fenologia de primavera, com s’ha pogut observar aquest any. D’altra banda, la sequera prolongada de la tardor 2022 i l’hivern i primavera de 2023 també podrien ser causes de retard en alguns d’aquests processos. Tot i així, són conseqüències que encara no estan del tot comprovades. Fan falta més anys de dades i un estudi multifactorial complet que tingui en compte tots els processos que contribueixen a aquests canvis. D’altra banda no totes les espècies responen d’igual manera, així que cal aprofundir més en aquest coneixement.
Com serà la tardor 2023?
L’any passat, als Pirineus sí que es va poder calcular l’índex de tardor (calculat a partir dels dies anotats que canvia el color de les fulles del beç, la moixera de guilla o el faig, a altres punts del Pirineu on aquest arbre és present). Al Pirineu, doncs, la tardor es va retardar 2,1 dies a altitud baixa, i 3,1 a alta altitud (la línia de tall és 1.050m).
Les temperatures de la tardor també van ser més càlides que la mitjana de referència, i també les de l’estiu 2022, i es va tenir una pluviometria deficitària i una situació de sequera.
Ajuda’ns. Ciència ciutadana: necessitem la teva participació
Des d'Andorra Recerca Innovació insistim en la importància que té la ciutadania per ajudar els investigadors en el recull de dades per mitjà d'observacions. Fem una crida perquè la població participi d'aquest projecte amb l'objectiu de saber quina resposta dona la vegetació a l’adaptació a una tardor que encara no sabem si serà plujosa, càlida o seca.
Gràcies a la participació ciutadana, la ciència pot arribar a estudiar aquests projectes amb un abast territorial tan gran! Encara no hi participes? Apunta’t a phenoclim.org i contacta amb AR+I si necessites un suport local.
Observacions de continuïtat: les primeres observacions, al setembre, són els bedolls i la moixera de guilla. A sota tens més informació sobre el projecte i un calendari d'observacions.
Més informació: projecte Phenoclim
