El primer model a escala urbana d’Andorra per avaluar el potencial d’estalvi energètic

El primer model a escala urbana d’Andorra per avaluar el potencial d’estalvi energètic

La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha acollit aquest divendres 16 de juny la defensa de la tesi doctoral de investigadora d’Andorra Recerca i Innovació, Patricia Borges, sota el títol Modelització energètica d’edificis a escala urbana a Andorra: Reducció dels desajustos dels models mitjançant dades de consum d’energia desagregades. La tesi, aplicada a la parròquia d’Escaldes-Engordany, té com a objectiu reduir els desajustos entre els models energètics a escala urbana i la realitat energètica del parc edificat perquè es puguin utilitzar com una eina eficaç en la presa de decisions en l’àmbit rehabilitació energètica dels edificis. Es tracta d’una mesura per contribuir a la transició energètica del sector de l’edificació. El treball de Borges ha obtingut la qualificació d'excel·lent amb menció cum laude.

Mentre la recopilació de les dades per a la implementació de models energètics d’edificis individuals, àmpliament utilitzats en l’actualitat per avaluar el potencial de les mesures d’estalvi energètic, es poden obtenir mitjançant auditories energètiques o inspeccions in-situ, els models energètics a escala urbana, més coneguts com a UBEM, requereixen d’altres mètodes davant la dificultat que suposa fer-ho per a cada edifici individualment. En aquest sentit se sol recórrer a la metodologia arquetip que consisteix en la fragmentació del parc edificat en subgrups homogenis a partir dels quals se seleccionen un o varis edificis que s’utilitzaran per a l’obtenció de propietats dels edificis a implementar en el model. Un dels principals problemes de l’ús d’aquesta metodologia és que les dades més utilitzades per a la fragmentació, any de construcció i ús dels edificis, no permeten representar l’àmplia diversitat present en el parc edificat i provoquen desajustos entre els resultats de les simulacions i les dades d’ús d’energia mesurades. En aquest context, la tesi, que s'ha nodrit de dades facilitades pel comú d'Escaldes-Engordany i de FEDA, proposa una nova metodologia híbrida per fragmentar el parc edificat, que combina la metodologia més utilitzada amb tècniques d’anàlisi de clúster utilitzant dades d’ús d’energia mesurades desagregades.

El resultats mostren que l’anàlisi de clúster complementa la metodologia més utilitzada permetent reduir els desajustos anuals de l’UBEM implementat a la parròquia d’Escaldes-Engordany, d’un 35% a un 6%. A més, aquesta també ha permès posar en evidència la importància de disposar de dades relacionades amb els edificis més enllà de la informació cadastral necessàries per poder realitzar anàlisis tant de l’estat actual com de l’evolució d’aquest sector.

A més de l’aportació més de caire científic, durant el transcurs de la tesi doctoral s’han generat una sèrie d’aportacions específiques d’utilitat per a Escaldes-Engordany i, de forma extensiva, per al Principat d’Andorra. Entre aquests destaca l’UBEM implementat a Escaldes-Engordany, el primer model a escala urbana d’Andorra sobre el qual poder avaluar el potencial de les mesures d’estalvi energètic a implementar en el sector de la edificació.

Així, les simulacions del model han permès tenir informació detallada sobre el consum energètic actual dels edificis residencials de la parròquia d’Escaldes-Engordany. Aquests són d’utilitat no només per tenir coneixement detallat de l’estat actual energètic del sector, sinó també per fer projeccions futures. Aquests resultats han permès conèixer la quantitat d’energia consumida segons la font d’energia i per cadascun dels usos energètics dels edificis residencials, així com també tenir informació sobre el consum energètic en funció del tipus d’edifici ja sigui en base a la seva tipologia (unifamiliar – plurifamiliar), o període constructiu.  


La tesi ha estat codirigida per Anna Pages Ramon i Oriol Travesset Baró. El tribunal ha estat format per Dr. Alessandro Rogora (Politècnic de Milà), Dr. Albert Cuchí (Universitat Politècnica de Catalunya), i Dr. Isaac Galobardes (Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra).