Nou article, amb participació d'AR+I, publicat a la revista Natural Hazards and Earth System Sciences

Nou article publicat aquest juliol a la revista Natural Hazards and Earth System Sciences
Publicat: 30/7/2025

L’estudi analitza quines van poder ser les causes físiques i els factors ambientals que van originar les dues onades de calor (excepcionals) del juliol del 2022 als Pirineus


Nova publicació científica “Exploring the interplay between observed warming, atmospheric circulation, and soil–atmosphere feedbacks on heatwaves in a temperate mountain region”. L’estudi analitza quines van poder ser les causes físiques i els factors ambientals que van originar les dues onades de calor (excepcionals) del juliol del 2022 als Pirineus.  

Els episodis meteorològics extrems s’han accentuat pel canvi climàtic. L’augment de la temperatura, juntament amb el dèficit de precipitació i el predomini de certes situacions sinòptiques, ha incrementat les anomalies tèrmiques en regions d’alta muntanya, com és el cas d’Andorra, però com interactuen aquests factors entre ells per originar onades de calor sense precedents? 

L'article se centra en les dues onades de calor que es van produir durant el juny i juliol del 2022 al conjunt del Pirineu, les més intenses dels darrers 72 anys. En algunes regions es van batre rècords de temperatura amb greus impactes sobre els ecosistemes i la societat. A partir de la metodologia estadística d’atribució d’extrems per anàlegs, s’ha identificat que l’escalfament global antropogènic n’és el principal agreujant, i les onades de calor recents són més intenses que les del període 1950–1985. 

Les onades de calor afavoreixen l’expansió de zones seques, a causa de la correlació significativa entre l’increment de temperatura i la reducció de la humitat del sòl. Aquesta relació coincideix amb les tendències negatives de precipitació al sud dels Pirineus i al sud-oest de França. Aquestes condicions seques poden intensificar l’evapotranspiració potencial i agreujar els efectes de les onades de calor. 

Per tant, en un context de canvi climàtic, l’augment observat de les temperatures diàries provoca una amplificació de les onades de calor a tot el Pirineu. Les circulacions orogràfiques (advecció i subsidència) a l’alta muntanya influiran en la distribució i intensificació de les anomalies tèrmiques locals. La manca de precipitacions, acompanyada de baixa humitat del sòl, accentua aquests episodis, especialment al sud del massís pirinenc. Per contra, les zones més humides no es veuen tan afectades per la interacció sòl–atmosfera i, per tant, són menys vulnerables a la calor extrema. 

Per primera vegada s’analitza en detall dues onades de calor als Pirineus i és necessari continuar la investigació dels mecanismes físics i termodinàmics que intervenen en zones d’orografia complexa com Andorra, per comprendre millor els efectes del canvi climàtic i dels esdeveniments extrems. 

Descripció climatològica dels esdeveniments d’onada de calor del 2022 als Pirineus. (a) Intensitat (colors) i durada (mides) de les onades de calor de l’estiu 2022 (JJA). Els punts dins del cercle del panell (a) indiquen un rècord en la intensitat acumulada d’onades de calor durant l’estiu, mentre que els contorns més gruixuts representen un rècord de durada en el període 1950–2021. (b, c, d) Sèries temporals de les anomalies de temperatura observades (tons vermells i blaus) i precipitació (barres verticals) a Encamp, Osca i Tarbes. Les línies vermelles horitzontals indiquen els períodes d’onada de calor, i els asteriscs magenta assenyalen rècords absoluts. (e, f) Anomalies de temperatura durant les onades de calor de juny (e) i juliol (f), i (g) diferència entre ambdues. (h, i) Anomalies de la fracció d’aigua al sòl en la primera capa (0–7 cm de profunditat) (SM, m³/m³) durant l’onada de calor de juny (h) i la de juliol (i), i (j) diferència entre juliol i juny. Els rectangles blaus i les regions ressaltades als panells (e–j) mostren respectivament el domini pirinenc i les àrees per sobre dels 1000 metres d'altitud. Els punts vermells indiquen la ubicació d’Encamp, Osca i Tarbes. Les anomalies s’han calculat amb relació al període 1950–2021.

Aquest treball és fruit de la col·laboració amb altres institucions de recerca i de l’estada postdoctoral que l’investigador el Dr. Marc Lemus va dur a terme a Andorra Recerca Innovació.  

Podeu llegir l'article sencer al següent enllaç.

Lemus-Canovas, M., Gonzalez-Herrero, S., Trapero, L., Albalat, A., Insua-Costa, D., Senande-Rivera, M., and Miguez-Macho, G.: Exploring the interplay between observed warming, atmospheric circulation, and soil–atmosphere feedbacks on heatwaves in a temperate mountain region, Nat. Hazards Earth Syst. Sci., 25, 2503–2518, https://doi.org/10.5194/nhess-25-2503-2025, 2025.