Un nou article internacional revela la persistència de gel antic a Andorra
L'estudi, que compta amb la participació d'AR+I, se centra en el sector dels Clots de la Menera (Grau Roig)
Ja està disponible un nou article científic publicat a Quaternary Science Reviews, que aprofundeix en l'evolució del permafrost i el comportament del gel enterrat en els Pirineus centrals-orientals. El treball, realitzat en gran part en el marc del projecte europeu PERMAPYRENEES, és un avanç significatiu en la comprensió dels processos criosfèrics en zones de muntanya.
L’estudi, centrat al sector dels Clots de la Menera (Grau Roig), ofereix una visió actualitzada de la formació de glaceres rocalloses durant la desglaciació, així com de la persistència del gel enterrat en contextos on el clima ja no garanteix condicions de permafrost continu. Gràcies a una combinació de tècniques —datacions, teledetecció, sondeigs geofísics, cartografia geomorfològica i mesures tèrmiques— els investigadors han pogut demostrar que aquests sistemes de gel soterrat encara es mantenen estables, tot i situar-se per sota del límit regional de 0 °C. Les datacions cosmogèniques indiquen que la desglaciació de l’àrea estudiada es va produir fa uns 10.000 anys, i que part d’aquest gel antic podria haver sobreviscut fins avui.
Vista aèria del circ glacial dels Clots de la Menera on es poden distingir les glaceres rocalloses estudiades. Imatge de Google Earth
Aquest article enriqueix el panorama científic sobre els ecosistemes alpins del Pirineu, aportant noves claus sobre com el gel enterrat pot conservar-se durant mil·lennis gràcies a capes de sediment i aïllament tèrmic, més enllà de condicions climàtiques adverses. És, alhora, un exemple palpable del valor que té la recerca transfronterera i interdisciplinària impulsada per PERMAPYRENEES, amb AR+I com a soci actiu en el desenvolupament d’aquest tipus d’estudis.
Seqüència proposada d’evolució del paisatge des de la desglaciació del circ:
(A) Durant el màxim glacial local (LGM), la vall de la Valira estava plena de gel;
(B) durant el Younger Dryas (YD), la glacera es va retirar fins al marge del circ;
(C) a finals del YD i inicis de l’Holocè, la glacera es va reduir encara més, quedant restringida a l’interior del circ i afavorint una intensa activitat paraglacial, amb acumulació de blocs i sediments sobre el gel; (D) a l’inici de l’Holocè es van formar glaceres rocalloses a la base de les parets del circ.
Aquest treball aporta coneixement essencial per comprendre i anticipar l’evolució del gel subterrani en zones d’alta muntanya. Les seves conclusions seran útils per orientar futures estratègies de seguiment, recerca i gestió, ajudant a preservar aquests sistemes naturals, tan valuosos com vulnerables davant el canvi climàtic.
Podeu llegir l'article sencer al següent enllaç.
Oliva, M., Ventura, J., Turu, V., Ros, X., Echeverria, A., Çiner, A., Sarikaya, M. A., Pérez-Ramos, C., García-Oteyza, J., Bonsoms, J. M., Monserrat, O., Espín-López, P., Palacios, D., Fernández-Fernández, J. M., Serrano, E., López-Moreno, J. I., Fernandes, M., Esteban, P., Bookhagen, B., Winkler, S., Binnie, S. A. (2025). Climate warming and the persistence of buried ice in the Pyrenees: Multi-Proxy evidence from Clots de la Menera cirque (Andorra). Quaternary Science Reviews, 368, 109564.
Més sobre el projecte PERMAPYRENEES