Iniciem la 20ª temporada de l’estudi de seguiment de papallones diürnes d’Andorra (BMSAnd)

Com cada inici de març comencem una nova temporada del seguiment de papallones diürnes d’Andorra, el projecte anomenat BMSAnd (Andorran Butterfly Monitoring Scheme). La xarxa de seguiment, coordinada des de l’Andorra Recerca + Innovació, rep la col·laboració de diversos voluntaris i la participació de tots els espais naturals protegits del país.

Aquest any és especial, doncs celebrem que la xarxa BMSAnd en fa 20 de seguits que recull dades i que estudia l’evolució de les papallones diürnes en territori andorrà. Encara no podem avançar-ne el contingut però estem preparant una celebració per aquest inici d’estiu que commemori aquesta fita.

La llavor del projecte va començar a germinar al 2004 amb la visita dels coordinadors de la xarxa de seguiment de papallones de Catalunya (CBMS). La maquinària es va posar en funcionament, i després d’un parell d’anys de formació i seguint una metodologia específica original del Regne Unit es van dissenyar els primers itineraris fixes d’observació de papallones a Andorra. Aquests, es van instaurar a Sorteny, a la zona del Comapedrosa, involucrant així els guies dels Parcs Naturals, i a la zona de la vall d’Enclar.

Durant els anys posteriors s’han anat incorporant de forma progressiva nous itineraris a les zones de Fontaneda, al rec del Solà, a la vall del Riu, a la vall del Madriu, a la zona dels Pessons, a les Bordes d’Envalira i darrerament a la zona del Serrat, afegint  així nous col·laboradors i noves ubicacions a la xarxa de seguiment.

Fins al moment, a Andorra s’han identificat 154 espècies diferents, 146 de les quals han estat prospectades, en algun moment o altre, a través del projecte BMSAnd. Entre tots els col·laboradors que conformen la xarxa s’han identificat prop de 90.000 papallones i calculem que s’han caminat més de 3.500 km.

És un projecte que requereix una gran dedicació per part de totes les persones que hi col·laboren, que té com a principal objectiu conèixer la diversitat lepidopterològica del país i al mateix temps estudiar quina tendència mostren cada una de les diferents espècies.

Fixant-nos amb les dades més recents que es disposen, es pot concloure que més d’una quarta part (26,4%) de les espècies analitzades a Andorra, presenten signes poblacionals positius, mentre que el 73,6% tenen una tendència negativa. Aquesta davallada generalitzada que també es constata en altres països, s’explica bàsicament pels efectes del canvi climàtic, sobretot per l’augment dels períodes de sequera, però també pels canvis progressius en les cobertes del sòl, bàsicament centrats en l’augment de les zones forestals en detriment de les zones obertes.

Esperem que aquest any, que estem de celebració, puguem deixar enrere les sequeres generalitzades dels darrers estius i puguem constatar una millora en l’abundància de papallones.