Andorra realitza un simulacre del pla d’actuació nacional d’emergència sísmica

Andorra simula el pla d’actuació nacional d’emergència sísmica

El passat 16 de maig, Andorra Recerca + Innovació va participar de forma molt activa al primer simulacre nacional de terratrèmols, que tenia com a principals objectius realitzar maniobres de rescat en enderrocs i testejar el pla d’actuació d’emergència sísmica.

Després d’haver participat al llarg de 4 anys (2019-2022) al projecte transfronterer POCRISC sobre risc sísmic als Pirineus , el DPCGE (Departament de Protecció Civil i Gestió d’Emergències), el DPEIS (Departament de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments) i AR+I (Andorra Recerca + Innovació) van redactar el nou pla d’actuació d’emergència sísmica d’Andorra.

El primer simulacre nacional de terratrèmols organitzat el passat 16 de maig del 2022 va ser l’ocasió per les tres entitats de testejar el pla d’actuació nacional i coordinar-se amb la resta de cossos que intervindrien en cas de terratrèmol important al país amb danys en edificis. Es va simular així un terratrèmol de magnitud 5.8 amb epicentre a Andorra la Vella a les 08h59, fortament percebut per la població andorrana i que hauria causat danys en edificis.

El simulacre, que va mobilitzar més de 80 efectius (DPCGE, DPEIS, A R+I, Creu Roja, Policia, SAAS,...) al llarg de tot el matí, va començar amb l’activació del Comitè d’Emergències del pla d’actuació a la caserna de Bombers de Santa Coloma, que va esdevenir el Centre de Comandament Principal (CCP) del simulacre.


En motiu de les nombroses trucades de ciutadans simulades, informant d’afectacions en edificis i possibles víctimes, el cap de guàrdia de Bombers va procedir immediatament a un vol d’helicòpter per identificar, en aquest cas, quatre punts d’actuació prioritaris. A partir d’aquí es van desplegar tots els mitjans necessaris per fer front al rescat de víctimes atrapades en enderrocs, maniobres que es van allargar durant tot el matí.


Els membres d’A R+I desplaçats al CCP vam donar suport tècnic científic per ajudar a la presa de decisions. Ens vam encarregar essencialment de controlar l’activitat sísmica, amb la detecció de posteriors rèpliques també simulades, de traslladar tota la informació científica necessària al responsable de comunicació del pla d’actuació, i d’activar l’enquesta sísmica adreçada a la població que permet posteriorment determinar amb quina o quines intensitats es va percebre el terratrèmol simulat al país.


AR+I també va participar al simulacre ens dos altres àmbits:

  • Laboratori de drons (Drone Lab): Un dels projectes de l’Eix d’Innovació és el laboratori de dons, que s’encarrega del suport a nivell logístic i operacional en projectes de recerca i innovació que facin ús d'aeronaus no tripulades a Andorra. El dia del simulacre, tres investigadors d’A R+I vam fer volar un dron per apropar-se a la zona que havia quedat més devastada pel sisme simulat i per controlar l’estat de les façanes dels edifiquis que havien quedat malmesos. Més informació.

      

     

  • Avaluació de danys als edificis: Dins del pla d’actuació d’emergència sísmica, un cop finalitzades les tasques de rescat de víctimes i evacuació d’habitant d’edificis danyats, s’activa la cèl·lula d’avaluació de danys estructurals. En el cas del simulacre, dues investigadores de l’Eix Muntanya d’A R+I, acompanyades per un efectiu del Departament d’Ordenament Territorial del Govern d’Andorra, vàrem participar a la tasca d’avaluació d’edificis malmesos pel terratrèmol simulat. Ens vam desplaçar a dos edificis de Sant Julià de Lòria per simular l’avaluació dels danys estructurals i no estructurals, per poder definir la seva habitabilitat. Aquest exercici va servir per practicar l’ús de l’aplicació dissenyada per aquest ús en el marc del projecte POCRISC, que permetia a tot moment al CCP, ubicat a la caserna de Bombers, rebre i gestionar aquesta informació.

     


Aquest primer simulacre nacional de terratrèmols va finalitzar amb un debriefing amb tots els efectius mobilitzats, que va permetre identificar les possibles millores a implementar al pla d’actuació d’emergència sísmica, i va ser molt positiu de cara a organitzar de la millor forma possible la interacció entre tots els actors implicats en cas d’una emergència nacional d’aquest àmbit.