AR+I presenta els resultats de l’estudi: ‘La situació de la dependència a Andorra'
S’identifiquen les necessitats del sector de la dependència al país i es proposen accions per a la seva millora
Els investigadors de l’àrea de sociologia d’Andorra Recerca Innovació, Joan Micó i Aura Trifu, conjuntament amb la doctora en Sociologia, Paquita Sanvicén, han presentat aquest dijous els resultats de l’estudi ‘La situació de la dependència a Andorra: aproximació a la realitat després de la pandèmia. Actualització ampliada de l’estudi La situació de la dependència a Andorra’. El treball identifica i analitza, a través de l’anàlisi documental i entrevistes als i les protagonistes, les principals necessitats del sector i enumera propostes d'accions a emprendre per millorar l'atenció a les persones afectades. A tall d’exemple, es proposa crear una borsa de persones cuidadores amb formació específica vinculada al Departament d’Ocupació i Treball, per cobrir baixes i vacants per jubilació. A més, amb aquesta proposta s'espera incidir per reduir la precarietat d'aquest sector, reconèixer la tasca de la cura com a activitat econòmica, fer-la visible socialment i obrir oportunitats de formació continuada per a les persones cuidadores.
La recerca que s’ha presentat ha durat dos anys, del 2022 al 2024, i és la continuïtat del treball ‘La situació de la dependència a Andorra. Persones dependents i persones que les cuiden. Una anàlisi que s’aproxima a la realitat’ (2018-2020). S’estructura en quatre blocs: el primer explica el mètode i fa un primer anàlisi i valoració de les conclusions del treball anterior. El segon apartat ofereix una imatge actual del context de l’estudi, tant des del punt de vista dels agents que hi intervenen com de la normativa aplicable. El tercer, recull les experiències, percepcions i perspectives dels principals actors i protagonistes de la dependència. I el darrer bloc descriu elements i trets que han estat identificats tant en la problemàtica de la dependència a Andorra com als països de l’entorn, amb èmfasi en el paper de la dona en el model vigent de la cura, així com en necessitats relatives a suports formals que Andorra comparteix amb altres països europeus. L’estudi extreu les conclusions finals i un resum de línies d’actuació que se’n desprenen de l’anàlisi feta.
La detecció i atenció precoç de les persones dependents, l’accessibilitat universal; el canvi del model d’atenció; l’atenció a la persona que cuida i la necessitat d’una societat cuidadora són algunes de les necessitats identificades pel treball de camp i compartides per la gran majoria d’agents implicats en el sector.
On més coincideixen des dels diferents sectors participants en l’estudi és en la necessitat d’ajustar la capacitat del servei públic d’atenció domiciliària a les necessitats reals de la població. La importància de resoldre aquesta necessitat de caire sociosanitari és compartida tant pel SAD i pel servei privat d’atenció domiciliària, com pel servei d’atenció geriàtrica del SAAS, els serveis públics comunals, les entitats independentment del col·lectiu al que donen suport i de la franja d’edat, i reclamada també des dels grups de persones cuidadores.
Resoldre aquesta necessitat permetria reduir la demanda de serveis de 24 hores, incrementar la capacitat de donar servei de respir per a persones cuidadores de persones dependents en tots els grups d’edat, contribuiria a la implementació del Pla nacional sociosanitari per a la gent gran i a aconseguir un model d’atenció que respecti la voluntat de la persona de romandre a la llar tot el temps que la seva condició clínica li permeti.
A través de les veus de les i dels protagonistes es descriu una problemàtica altament complexa que entrellaça un ventall divers de carències i necessitats que reclamen atenció, com el model de país d’atenció a la dependència que ha d’anar cap a un model de país cuidador. El patró cultural de la parentela i les qüestions estructurals lligades a la capacitat de suport formal són temes que Andorra comparteix sobretot amb els països del sud d’Europa, encara que no tothom té família extensa o xarxa de suport al país.
Encara que cada cop s’hi sumen més homes, la seva presència és encara minsa i a Andorra, igual que arreu, perdura el model tradicional d’organització social de la cura on la dona és la cuidadora principal de la seva família. Aquest model es veu replicat als espais formals i a la cura remunerada per compte propi. Durant la pandèmia, en el context andorrà es va observar el mateix fenomen que en el context europeu: la intensificació de la tasca i l’estrès generat per l’excepcionalitat de la crisi va afectar la salut física i emocional de les persones cuidadores.
Així mateix, la manca de reconeixement econòmic de la cura de familiars i afins es reflecteix en una valoració insatisfactòria dels llocs de treball més directament relacionats amb la cura de necessitats bàsiques, independentment de l’àmbit o l’estructura on es duen a terme (sociosanitari, educatiu, per compte propi o d’altres). L’estudi ha palesat el fet que aquesta baixa valoració repercuteix negativament en la capacitat dels serveis de suport formal de trobar personal per donar resposta a la demanda real.
Actuacions per transitar cap a una societat cuidadora
Al llarg de l’estudi s’han anat identificant i recollint una sèrie de propostes d’intervencions prioritàries, plantejaments de canvis per a la millora dels serveis vinculats a la dependència i el benestar de les persones que viuen a Andorra. S’ha configurat un decàleg de propostes que, al seu torn, formula accions concretes i específiques que es requereixen per implementar aquestes propostes.
A tall d’exemple, ‘Transformar el model actual d’atenció a la dependència’, planteja invertir en un canvi del model per prevenir i/o frenar el deteriorament de l’autonomia personal. Val a dir que des de les administracions segueixen aquest canvi de paradigma, per exemple amb la implementació progressiva del model d’atenció centrat en la persona en les residències, la Base de Dades de la Gent Gran i el programa APTITUDE. Per avançar més i millorar la qualitat de vida de les persones amb dependència i de qui les cuiden, es proposen accions com dissenyar i implementar mecanismes de detecció precoç de malalties que comporten a una discapacitat en infants, joves i persones adultes (per exemple, per detectar trets de l’espectre autista o malalties neurodegeneratives abans dels 65 anys), així com un creuament de dades entre el metge de capc¸alera i especialistes. També requereix consolidar i coordinar esforços per fomentar el desenvolupament de les capacitats de les persones en cada etapa de la vida, o intervenir per frenar el deteriorament i revertir la fragilitat.
Una altra línia d’actuació proposada se centra en ‘dotar els serveis de recursos humans necessaris’, i requereix, entre d’altres accions, crear una borsa d’accés de persones cuidadores amb formació específica per cobrir baixes i vacants.
Així mateix, per ‘millorar la qualitat de vida de les persones afectades’ es proposen una sèrie d’accions concretes, entre elles, ampliar i diversificar l’oferta d’habitatges amb serveis, reforc¸ar el servei públic d’atenció domiciliària i crear un registre públic d’empreses i entitats privades que ofereixen serveis especialitzats de cura a domicili per a persones amb dependència.
Metodologia: des del grup de sociologia d’Andorra Recerca Innovació s’han dissenyat i administrat 51 entrevistes semiestructurades al voltant de dos grans eixos. Un se centra a actualitzar la informació obtinguda a l'estudi inicial i un altre amplia la base de coneixement incorporant nous casos importants per als objectius de l'estudi.
Sis grups clau han participat a les entrevistes:
a) Serveis formals de cures de la salut i sociosanitaris públics, concertats i privats.
b) Serveis comunals d’atenció social a persones grans.
c) Entitats sense ànim de lucre que donen suport a les persones en situació de dependència i les seves famílies.
d) Professionals educatius i de suport escolar a infants i adolescents amb discapacitat.
e) Persones que es dediquen professionalment a la feina de cures de persones dependents en serveis sociosanitaris públics o privats, o per compte propi.
f) Familiars que tenen cura de persones amb situació de dependència a domicili.
S’han creuat dades quantitatives de context sociodemogràfic, de persones amb discapacitat (amb dades CONAVA/COVASS) i de l’Observatori del 2n semestre de 2022 d’AR+I, de prestacions públiques i privades i de persones que es dediquen a la cura remunerada (amb dades de la CASS i del Departament d’Ocupació i Treball).
Finalment, per situar la investigació en el seu context regional, s'han revisat estudis fets a Espanya, França i una macroenquesta de la Unió Europea.
‘La situació de la dependència a Andorra: aproximació a la realitat després de la pandèmia. Actualització ampliada de l’estudi La situació de la dependència a Andorra’
