Aquest projecte consta de dos eixos principals. D’una banda, l’anàlisi de l’ús de dades de telefonia mòbil al país i d’altra, l’estudi de les dinàmiques en camins, refugis i zones de muntanya. Paral·lelament, aquest projecte ha permès avaluar el potencial d’aquest tipus de dades en altres àmbits que intervenen en la sostenibilitat del país.
El projecte parteix de les dades anonimitzades dels CDR (Call Detail Records) i dels RNC (Radio Network Controllers), provinents dels usuaris que interaccionen amb les xarxes de telecomunicacions d’Andorra Telecom. Tradicionalment, la planificació urbanística i la d’espais no urbans s’ha basat en dades provinents d’enquestes amb l’objectiu de caracteritzar àrees geogràfiques d’interès i el comportament de grups o individus que les habiten [1]. Els mètodes tradicionals tenen importants limitacions, principalment associades al cost i a la complexitat de la realització d’enquestes. En aquest sentit, les dades de telefonia mòbil tenen un enorme potencial com a eina de planificació, ja que contenen una àmplia varietat d’informació per tal de caracteritzar les dinàmiques socials a diferents escales espacials i temporals.
En un context de creixent interès pel concepte smart (smart city, smart country), les dades espaciotemporals són imprescindibles per entendre millor les dinàmiques del nostre entorn [2]. En aquest sentit, l’anàlisi de dades de telefonia mòbil pot contribuir a identificar patrons i relacions útils per a la planificació del territori i aportar eines per facilitar i donar suport a la presa de decisions.
La creixent penetració de la telefonia mòbil en la societat actual ha fet que els mòbils siguin part integral de la vida diària de bona part dels ciutadans. Concretament, l’any 2018, per cada 100 residents a Andorra hi havia 85 abonaments de telefonia mòbil. Al nostre país s’ha viscut una tendència clarament creixent en els últims anys, assolint un increment en el nombre d’abonaments d’un 61% pel període 2010–2018.
Les dades CDR i RNC ens permeten analitzar diferents aspectes: quan i on els usuaris de la xarxa de telecomunicacions fan ús de dades o preveure quina activitat realitzen quan interaccionen amb la xarxa.
També s'utilitzen aquest tipus de dades per entendre millor certes dinàmiques de país en l’àmbit de la mobilitat. La següent animació mostra els fluxos de mòbils que es mouen entre parròquies entre les 6:00 i les 9:00 del matí d’un dia de referència. Cal tenir en compte que en el moment d'aquesta anàlisi les dades de telefonia mòbil incloïen únicament les xarxes 2G i 3G, per la qual cosa el nombre real de persones era de ben segur superior.
Un altre àmbit d'aplicació de les dades de telefonia mòbil ha estat l'anàlisi de les dinàmiques d'esquiadors en terreny d'allaus. S’ha realitzat un cas d’estudi mitjançant les dades del mes de febrer de 2018. En aquest estudi, les dades de telefonia mòbil es combinen amb la cartografia ATES (Avalanche Terrain Exposure Scale). L’anàlisi es limita a la Vall de Sorteny i inclou l’estudi d’episodis amb diferents condicions meteorològiques i risc d’allaus. Els resultats obtinguts quantifiquen com els esquiadors modifiquen el seu comportament pel que fa a l'elecció del tipus de terreny en funció del grau de perill d’allaus i les condicions meteorològiques. Aquest cas d'estudi s'explica amb major detall en l'article publicat a l’International Snow Science Workshop [3] celebrat a Innsbruck el mes de novembre de 2018.
[1] V. Soto and E. Frías-martínez, "Automated Land Use Identif ic ation using Cell-Phone Records,” pp. 17–22, 2011.
[2] J. Steenbruggen, E. Tranos, and P. Nijkamp, "Data from mobile phone operators: A tool for smarter cities?,” Telecommunications Policy, vol. 39, no. 3–4, pp. 335–346, 2015.
[3] G. Francisco, J. Apodaka, O. Travesset-Baro, M. Vilella, A. Margalef, and M. Pons, "Exploring the potential of mobile phone data (Call Detail Records) to track and analyze backcountry skiers’ dynamics in avalanche terrain,” in International Snow and Science Workshop 2018, 2018, pp. 1600-1603.